Blancanieves
Escrit per: Eduardo Alonso
Per fi he vist la multipremiada pel•lícula espanyola Blancanieves. Haig de dir que l'extraordinari acolliment que ha tingut va generar en mi l'expectativa d'estar davant una obra mestra.
A diferència de The Artist, també muda i en blanc i negre, Blancanieves se m'ha fet a estones pesada, potser per la falta de diàlegs. No obstant això, les imatges amb Ángela Molina i la nostra música flamenca em van arribar molt. De fet, crec que el ritme musical és un dels grans encerts de la pel•lícula. La Blancaneus nena em sembla que ho fa francament bé i, ja adulta, convertida en Macarena García s'omple de bellesa.
No obstant això és això, que no acabo de veure-li el “què” a una pel•lícula que potser hagués guanyat de ser parlada. De totes maneres, si no t'arrisques a buscar el que vols mai sabràs el seu resultat, i aquí el resultat ha estat una pel•lícula molt ben acollida que a mi, malgrat les reserves assenyalades, em sembla que té parts francament bones.