Soldats de Salamina
Escrit per: Eduardo Alonso
Tenia ganes, per fi he arribat a Javier Cercas. La temptativa de llegir el seu recent Les lleis de la frontera es va truncar per plans sobrevinguts però, quan en una cafeteria vaig veure la possibilitat de portar-me Soldats de Salamina i per un preu mòdic que anava a una causa solidària, no m'ho vaig pensar.
Sorprèn que és un llibre bastant breu, i la part pròpiament narrativa més breu encara. L'autor, que ve del món del periodisme, ens ofereix una primera part en la qual, a través d'una entrevista a l'escriptor Sánchez Ferlosio, descobreix l'odissea de Rafael Sánchez Mazas, qui aconsegueix sobreviure a l'escamot d'afusellament i la posterior lluita amb la inclemència de la supervivència en el bosc, a un pas de l'enemic. La segona part ens ofereix la narració d'aquests fets que Cercas ens vol mostrar en tot el seu realisme. I, per fi, la tercera part ens mostra a un Cercas que va deixant de creure en una novel•la inacabada i, un bon dia entrevista a Roberto Bolaño, qui li descobreix en la figura d'un tal Miralles, autèntic heroi per a Cercas, el que li pot conduir a trobar el camí per arrodonir el seu text.
L'obra és inusual, puix que és literatura i aventura sense ser pròpiament una ficció. Potser, doncs, no sigui una novel•la, potser transgredi els seus límits trobant un camí nou. A mi m'ha semblat fascinant i el personatge de Conchi, la parella que té en l'època Cercas, té un punt que em desperta el sentit de l'humor. També cal agrair a Cercas, més després de la seva consagració, que en aquest text es mostrés a si mateix com un home normal i corrent, gairebé un perdedor. Jo el que, fet i fet, percebo, és que sembla un home humà, molt humà.