(Bloc) La caça
La pel•lícula La caça és un exponent d'aquest cinema nòrdic en el límit de les relacions humanes en societat. La pel•lícula ens mostra a un home que ha anat refent la seva vida a través d'una nova ocupació en una guarderia i la propera recuperació de la tutela del seu fill després d'un divorci traumàtic.
El protagonista es diverteix amb els seus amics en caceres i acompanya a la filla del seu millor amic a casa quan la veu perduda fora dels horaris de la guarderia.
De sobte, una trapelleria infantil provoca un tremend malentès, un tabú que va assimilant tota la societat que envolta al protagonista i el situa de nou en el marge, a la vora de perdre la raó. S'ha trencat una relació amorosa incipient, el seu millor amic és el focus del malentès i els antany amics es tornen hostils.
La pel•lícula ens tracta d'ensenyar, al meu judici, com certs malentesos, per molt que es reparin, sempre ens deixen marcats malgrat la nostra innocència. Perquè sempre existirà el dubte al voltant d'alguna cosa que s'ha inflat com un pastís i ha deixat una, falsa, petjada.