(Bloc) Viure la seva vida
Fa anys, molts, vaig veure una pel•lícula anomenada Viure la seva vida. Em va deixar una petjada profunda, encara que amb el pas del temps el seu argument es va anar esborrant del meu cap. Fa uns mesos, pocs, vaig trobar la pel•lícula en una botiga de DVDs. I la vaig comprar.
Escrit per: Eduardo Alonso
La veritat és que la vaig anar rondant i rondant, i pensava, i potser recordava, que aquell títol realment significava per a mi deixar anar els lligams i atrevir-se a buscar una vida pròpia.
Crec sincerament que la gran majoria dels éssers humans tenen un do particular, l'un potser ho trobi en l'art de la conversa, l'altre en l'observació dels peixos lliscant pel riu. De la conversa, amb els grecs, va sorgir la dialèctica, i de l'observació dels peixos lliscant pel riu, una bona aportació a la biologia i, com no, la temptació de fer-se una canya per pescar-los. Vull dir amb això, que l'existència, de vegades, si el remolí en què ens embolica la lluita per la vida no ens sacsa massa, ens dóna l'oportunitat de despertar a un camí, aquest que ens dóna sentit i realça la nostra qualitat més pròpia. I val, val la pena seguir-ho.
Crec recordar que es deia del pintor Diego Velázquez que no era massa intel•ligent, i no obstant això va saber escollir el que s'ha dit. No cal deixar-se encegar per l'enlluernament pirotècnic de l'aparentment impossible perquè, al cap i a la fi, el somni de ser mèdic es pot traduir en la feliç experiència de tenir una humil consulta, aquell que va seguir els passos de la seva mare o el seu pare en la cuina, pot acabar com a marmitona o cuiner de primera. I sentir-se realitzat amb el que un ha desitjat, convertint la lluita per un projecte en la seva realització.
És molt cert que, donat el panorama actual en la nostra societat, les oportunitats per aconseguir la realització plena d'aquests objectius no té una viabilitat fàcil, però no per això, crec, ha de desistir un de triar el camí adequat, perquè un bon dia, als trenta, als quaranta o als seixanta apareixerà aquest desengany.
Fa unes setmanes em vaig posar la pel•lícula Viure la seva vida: la valenta proposta del director Jean-Luc Godard em va semblar una mica passada, pesada ja en els seus primers minuts. Potser, vaig pensar, no era el dia per enfrontar-se a un cinema exigent com aquell. Potser, vaig pensar, havia sobreviscut millor Ser o no ser, de la qual igualment vaig veure una estona i em va provocar riures hilarants.
La veritat és que, ara, mentre m'acomiado de vosaltres desitjant-vos un feliç estiu, agraint l'oportunitat que m'ha donat Joia d'escriure durant tot un camí en aquest espai i, a qui hagi tingut a ben llegir-me, la seva gentilesa i paciència, tinc al costat el citat DVD, amb les imatges en un blanc i negre dels anys de la Nouvelle Vague i em dic, vinga, potser aquest cap de setmana sí la veuré, i em portaré el desengany d'un record distorsionat per la fabulació o una bonica reminiscència de temps passats que em retornin amb força al temps present. Al cap i a la fi, tanta paraula per dir, sí, viviu la vostra vida.