(Bloc) Les estacions fredes
L'aire es torna més fred, cauen les fulles dels arbres, el dia es fa més curt i la pluja ens visita més sovint. Immersos ja de ple en la tardor, el cicle vital canvia i ens sentim més nostàlgics, més sensibles, més àvids de records.
Escrit per: Irene Martínez
Moltes persones atribueixen certs desequilibris mentals als canvis d'estació. La primavera i la tardor són dues de les estacions amb més risc en aquest sentit. I és que, com a éssers vius que som, el clima i l'ambient també actuen en el nostre organisme. Són factors externs que poden actuar directament sobre el nostre estat anímic. I fins a cert punt és bo que sigui així. La clau està, com tot en la vida, en trobar la justa mesura.
És bo que ens permetem menys hores a l'exterior, un major recolliment, certa malenconia…Sempre que no ens deixem portar per l'apatia i la desídia. És bo que muntem una sessió de cinema a casa (amb crispetes incloses) i ens arraulim en la nostra manta favorita. Que revisem fotos antigues i recordem anècdotes d'uns altres temps. És bo que ens reunim al voltant d'un foc amb la mirada perduda en les flames. És bo abandonar-se a la tardor com aquesta estació que tot ho retorna amb el simple acte del record.
Així que rescatem allò bo que ens donen totes les estacions; que ens acompanyen amb els seus cicles naturals des que vam néixer. Visquem amb ells sense deixar-nos arrossegar pels seus aspectes més negatius. Potser ens adonarem que cada cosa té el seu temps i que el millor és adaptar-se a ell.