(Bloc) Em trobo malament!
Qui no ha dit aquesta frase algun cop a la seva vida? Estic convençut que tothom l'ha pronunciat. I ens n'hem exclamat perquè justament no en teníem. Si us parlo de “trobar-se malament” és perquè us vull parlar de la salut.
Escrit per: Roger M. Vilaplana
Jo pensava, fins fa res, que tenir salut volia dir “no trobar-se malament”. O ser seguidor de l'Osasuna, l'equip de futbol de Pamplona, que vol dir salut en basc. O ser dona a Sabadell, que és una de les ciutats on es posa el nom de Salut a les noies, siguin saludables o no.
Doncs res, nois i noies, ni una cosa ni l'altra. O una cosa i també l'altra. En fi, segons la meva “estimada” Viquipèdia, la salut són ambdues definicions i alhora moltíssimes més. N'hi ha tantes, de saluts, que no sé si seré capaç de parlar-vos de totes. Abans d'entrar-hi a fons hauríeu de saber que el Dia Mundial de la Salut se celebra el 7 d'abril, a tot el món, des que l'ONU l'instaurà l'any 1950.
A mi m'ha fet gràcia esbrinar d'on prové el mot. I com gairebé tot el nostre món cultural prové del llatí. De l'arrel salvus o salutis que vol dir “bon estat físic, salvació, conservació”. D'on un penseu que ve el mot saludar o salutació? De desitjar salut. Aquesta fórmula de tracte, ja en desús, era força habitual fa anys. Sabent-ne ara el significat, no seria bo rescatar-la? A mi em sembla molt més empàtic desitjar salut que no pas presentar-me amb un senzill hola o acomiadar-me amb un adéu descarregat de cap connotació cristiana. A risc d'equivocar-me, diria que el món anarquista de principis del segle passat sempre es desitjava salut, no s'encomanaven a un déu en qui no creien.
Tot i els diversos significats del mot salut, actualment em sembla que la definició més encertada és la que va formular, l'any 1946, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que definia la salut “...com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.” No la trobeu una definició perfecta? Jo sí.
El problema, amics, és que segons la pròpia OMS, només d'entre un 10 i un 25 % de la població mundial compleix tots els requisits per ser considerada persona sana. I jo sé, avui, que tot i que els meus problemes de salut corporal ja estan força ben encarrilats, els mentals, Déu n'hi dó de com progressen, i els socials cal que els segueixi treballant.
Seguiré progressant per arribar a formar part del grup del 25 % de persones sanes del món. O, per què no?, puc ajudar a trencar aquest sostre de vidre del 25%, aconseguint que la salut de tothom sigui realitat, quan més aviat millor.