(Bloc) El meu cor ja no em basta
Últimament el tedi i el fàstic em fan més companyia de la que haurien, però em rebel·lo, em reinvento a cada moment perquè la disciplina del robot imposada per la societat que accepto només a estones anestesia cada vegada més els meus cinc sentits, la meva mirada d'autòmat.
Escrit per: Montserrat Sánchez
Són lents fotogrames que es perden en el fons del no-res, són moments quotidians que es confonen amb el soroll mundà, amb la velocitat i l'individualisme d'aquesta gran ciutat...
El meu cor ja no em basta, ni Neruda, ni Benedetti, ni altres poetes, fins i tot les cançons dels cantautors de sempre,s'han quedat obsoletes i és per això que ja estic ideant, ordint un pla, confeccionant la meva nova disfressa d'escapista, vaig encarregar una capa de mag amb la seva cistella i la seva vareta màgica, ja tinc gairebé acabades les ales que aniran enganxades a la meva esquena, la llauna d'espinacs que menjava Popeye...
Ser lliure també requereix d'esforç i sacrifici, trencar amb tot per a deixar de ser esclau d'un mateix per a ser amo de tot.