(Bloc) Bona nit
No puc portar el temps a una espècie de saló, ja que en la meva ment només existeix una aura de culpabilitat… Aquest saló és de benestar, de salut perllongada i eterns arrelaments de puresa.
Escrit per: Àngel Muñoz
El rellotge s'ha aturat, ara sóc a punt d'anar-me'n a dormir.
El temps novament m'espera.
Moments d'inspiració; sensacions nobles cap a les altres persones. Un control de maneres, formes i estats… que no reconforta a tots sinó a qui els vol. Els éssers vius tenim una de les coses més boniques que existeixen en la faç de la Terra: és que podem practicar a manera de silenci el plaer de viure sense necessitat de papers i historietes vàries, d'un i d'un altre, gràcies al llenguatge que marca el ritme d'aquesta, la vida, “EL COR” (Somiant conscientment).
Cor suprem, d'estil “múscul únic”, de ritme agraït en cantar-ho tot, sempre que el cuidis tu a Ell. En les esferes del món cardíac existeixen també nombroses opinions de: “el per què batega i batega sense parar de bombar sang al nostre cos". A què és deu tan gran obra d'art de la Naturalesa?
Per això que tots pensem i tots sentim, és recíproc, però no tots parlen amb el llenguatge que el cor ens va dictant, dia a dia, hora a hora, minut a minut, segon a segon… Estimar és sempre pensament i obra d'un múscul anomenat cor. No el té més gran aquell que el treballa amb disciplina (en l'esport), sinó és aquell que crea una ZONA “G” per poder expressar la seva capacitat de voler i d'estimar.
“Sempre des d'el “cor”.
Em desperto, estic viu…