(Bloc) El guió d'un somriure
Comença un nou dia i apareix des de l'horitzó un somriure. Els anglesos li diuen sunrise.
Escrit per: Ángel Muñoz
Quina bonica paraula, que bonica és la seva solució final en els nostres rostres. El somriure està carregat d'energia, plena de múltiples eines que es transmeten, per al ritme que avui dia es viu en la nostra societat.
El somriure ens fa que pensar en una comunicació màgica entre l'emissor i el receptor. Psicològicament és una arma neta d'egoismes i és al seu torn honesta, sincera que t'atribueix el teu veritable estat d'ànim.
“Amb un somriure es va a tot arreu”, mostrant-te i demostrant-te cara als altres les teves veritables intencions. És una ajuda a la qual tots estem preparats per a rebre-la, es contagia.
És “el bon rotllo” que fa d'aquesta aptitud humana que es generi una empatia especial amb els altres. De tipus educacional, el somriure té a veure amb el caràcter de les persones. Per aquest motiu som més o menys definits com a simpàtics o simpàtiques.
Sense mordasses, sense risc al què diran, el somriure hauria de ser assignatura obligada per a totes les persones i gents de bé. Viuríem en un món més feliç, ple de valors humans, reconciliadors i allunyats de les tristeses que ens trobem diàriament en els rostres dels altres.
El somriure com a passaport, com a document d'identitat… Ens obrirà totes aquelles portes que pel nostre tarannà tenim tancades. El somriure serà per tant el resultat d'un treball intern i personal per al nostre benestar, per a la qual influeix en nosaltres la motivació la tranquil·litat i la calma. És a dir: “la felicitat” amb lletres majúscules. Aquesta, la felicitat, mai és plena, tal com nosaltres la volem; hem de ser conformistes i acceptar-nos tal com som, conèixer-nos i adaptar-nos al mitjà.
No podem evitar que el món giri, per tant pensem que cada dia hi haurà un nou començar el dia, un nou somriure.