(Bloc) La meva ploma i jo
Estic a punt d'anar-me'n, i dic anar-me'n perquè m'adormiré. Em desconnecto per complet del racionament i navego per aquestes aigües de somni.
Escrit per: Ángel Muñoz
Amb l'ajuda de la meva ploma el pensament es convertirà en paraula.
Paraules fetes realitat per al seu ús i comprensió.
Estic a punt d'anar-me'n, i dic anar-me'n perquè m'adormiré. Em desconnecto per complet del racionament i navego per aquestes aigües de somni. És ara quan més flueixo i no deixo de pensar de forma conscient, en el despertar d'un nou dia.
Això que dic està embolcallat de cansament, en una jornada titànica que a penes he pogut assaborir. Un dia més a costa dels meus records passats. Sense saber com fer-ho, intento posar remei als mals moments viscuts i sobreposar-me a tan dures batalles emocionals.
Només amb la teva presència, amb el teu suport, ploma estimada, vaig sortejant aquests pensaments difusos que no fan una altra cosa que enverinar-me. Gràcies per estar aquí quan et necessito!
Ets la còmplice dels meus actes. La discreta forma que tens d'emmascarar les meves inquietuds. Això et fa ser més important. Amb els teus traços, amb les teves línies, amb els teus punts, amb les teves pauses, desenvolupes en mi tot aquell caràcter i la personalitat que a vegades no puc reflectir en el cara a cara amb les altres persones.
La meva estimada ploma, quant saps de mi i què bé fas la teva feina! Em cuides quan estic sol o quan estic inspirat, i tu m'animes a plasmar-te en un full de paper en blanc. Ja no hi ha marxa enrere. El que s'ha dit, dit està.
Ens hem d'atenir a les conseqüències que tu, “la meva ploma”, has estat l'executora d'aquells els meus pensaments convertits en paraules.