(Bloc) Una tassa de cafè
Quant poder té en la nostra vida una tassa de cafè. A vegades és la més barata excusa d'unió entre la gent. Diem allò de: quedem per a fer un cafè…?
Escrit per: Ángel Muñoz
Durant l'espera d'aquell magnífic acte, el temps era massa pesat i vaig decidir trucar-te.
"No sé què et semblaria prendre una tassa de cafè amb mi!, a part de gaudir del temps, poder trobar-nos i xerrar."
El resultat de la trucada va ser positiu i tots dos quedem en el nostre bar preferit. Fan un cafè extraordinari i a més te l'acompanyen amb una galeteta de xocolata.
El clima era plàcid i generós, tot i ser a la primavera i haver passat la Setmana Santa; amb els alts i baixos de temperatura, sol, pluja i vent… Aquell dia el sol ens regalava els seus rajos més preuats i aquella caloreta era d'agrair. Els núvols en el cel, a penes significatius, blancs, molt blancs, com pintats en un fons blau. L'escenari i el marc era perfecte.
Tu vas venir puntual, com sempre. Era el retrobament de dos amics. Vam estar parlant de tot una mica, posant-nos al dia l'un de l'altre. Van ser tantes les anècdotes, que vam haver de demanar una altra ronda de cafès.
En acabar cadascú es va dirigir a les seves respectives cases amb la sensació, almenys parlo per mi, d'haver fet els deures. Una tarda com una altra qualsevol, amb la diferència que aquesta ha estat especial. M'ho he passat genial simplement prenent cafè amb un amic. Les sensacions han estat belles, de felicitat, alegria, empatia, sinceritat i complexitat.
Érem el reflex de dos interlocutors que estaven sentint exactament el mateix, parlessin o escoltessin. Tot vestit en un clima de pau.
Que bonica i gran és la paraula amistat, quan d'ella deriven sentiments sincers a canvi de res. L'amistat no és gelosa ni tampoc és orgullosa; és honesta, noble, franca i pura. D'aquesta forma els llaços entre la gent, entre persones, es consolidaran més fortes, com el cafè en el seu estat pur, curt, llarg o discret, arrelats en el temps amb una tassa de cafè…