(Bloc) Les cicatrius
De quantes maneres podem identificar-les? Estan les físiques derivades d'accidents transcorreguts de llarg a llarg de la nostra vida i que et deixen senyals que poden apreciar-se a simple vista.
Escrit per: Ángel Muñoz
També existeixen les psíquiques, que et poden marcar d'una forma non grata i et deixen petjades per al record. Tant les unes com les altres són qüestionades, depenent del grau de recuperació de la persona enfront d'elles.
La cicatriu et marca el punt exacte de l'impacte que hem rebut, del seu mal, la seva grandària i la seva forma que fan d'aquesta un senyal la informació del qual estarà sempre en la nostra memòria conscient. Tots tenim cicatrius que marquen i marcaran el nostre estat de ser.
Les psíquiques són les menys governables. S'aguditzen en la nostra ment i es converteixen en lliçons apreses, ens serviran d'experiència per al nostre delator: el cervell.
Aquestes ens poden fer molt de mal si no sabem viure amb elles i passar pàgina, per a no fer una altra cosa que aprendre. Són les més perilloses. Una ferida en el nostre conscient et pot portar al trast totes les il·lusions i objectius que t'havies plantejat en el teu món ideal. El poder de superació, la tenacitat, la fermesa i l'enteresa enfront dels desgreuges són part dels dogmes a seguir en aquesta mena de manifestacions.
Ja sé que és molt fàcil dir-ho, i que aplicar-ho i posar-ho a la pràctica és tot un repte. Necessitem ajuda, motivacions perquè aquesta cicatriu no danyi i desaparegui. Sempre quedarà una escletxa per molt petit que sigui i ens farà recordar els motius provocats per a aquesta agressió.
El normal és que totes les persones tinguem cicatrius de major o menor índole. Tots estem marcats des del primer instant del nostre naixement amb el cordó umbilical.
A partir de llavors tenim el poder de protecció dels pares. Procuraran que no siguem vulnerables i danyats per res ni per ningú. Però a mesura que anem creixent i anem prenent les regnes de les nostres vides és quan ens trobem amb dificultats, que són les que ens poden danyar.
Els estats d'ànim són de veritable importància per a superar les crisis ja siguin d'ansietat, d'identitat, per infidelitat o per la pèrdua d'un ser estimat. Enfront d'elles la lluita és major perquè arriben a nosaltres sense avisar. No estem preparats per al mal que podem arribar a suportar, per a afrontar-lo en un primer moment.
El temps diuen que ho cura tot, però sempre et quedarà una cicatriu.