La tele
Diu un llibre molt bo, Flow (fluir), d’un senyor que es diu (compte) M. Csikszentmihalyi, que de totes les alternatives que hi ha en un moment donat per fer alguna cosa, la tele és en moltes ocasions la pitjor opció.
Escrit per: Félix Rozey
L’atenció no es concentra en res en especial i estem mig estupiditzats davant la petita pantalla. Veure la televisió és una activitat passiva i que no té pràcticament cap interactivitat.
A vegades em parlen de series que diuen que estan molt bé. O de l’oportunitat de veure una pel•lícula que difícilment veuràs d’altra forma. I em produeix un cert neguit. Perquè jo, des de fa molts anys, no veig la televisió.
Tot va començar pensant que és una activitat on veus viure als altres. Tu estàs assegut davant una màquina mirant com els altres viuen vides interessants. Això ja em va distanciar de l’aparell. També va tenir el seu què que no estigués d’acord en absolut amb certes informacions dels telediaris que a mi em semblaven falses i demagògiques.
A més a més, vaig descobrir que jugar una simple partida de cartes amb els amics era per a mi més intens que veure un concurs per la “caixa ximple”.
No estic, però, convençut que la meva opció sigui la més intel•ligent. He conegut magnífics professors universitaris que estaven enganxats a bons programes. Però a mi, després d’anys en què no miro l’aparell, la tele em posa nerviós. Si finalment veig un programa, no puc suportar que ningú em parli i em talli la concentració o em faci perdre uns diàlegs.
No crec que passar totalment d’ella o enganxar-se a a ella sigui la solució. Veure programes concrets i de qualitat escollits sembla el més intel•ligent. I sense perdre els nervis com faig jo. Però em diuen que la gent veu una mitjana de no sé quantes hores de televisió al dia. I això no em sembla gaire adequat per a que la societat tingui una bona salut mental. Suposo que pot ser molt relaxant veure teleporqueria però no crec que ajudi gaire.