(Bloc) El voluntariat
Ahir parlàvem a una tertúlia sobre salut mental del voluntariat que fan moltes persones amb problemes de salut mental. Varem parlar positivament. Moltes persones que es troben a l’atur o cobrem una pensió necessitem sentir-nos productius i útils. I el voluntariat és una sortida. Però no tot són flors i violes.
Fa molts anys ja, jo volia fer alguna cosa útil. M’havien retirat i cobrava una pensió i els dies es feien llarguíssims. I llegint llibres em parlaven de que una de les millors formes de sentir-se bé era fer alguna cosa pels altres.
Vaig anar a Creu Roja i a l’entrevista tot anava bé fins que vaig comentar que tenia esquizofrènia. Allà es va acabar l’entrevista. Em van dir que no acceptaven gent amb problemes mentals.
Després, vaig anar a Càritas. Allà, vaig veure un vídeo amb altres aspirants a voluntaris i després va arribar el moment de l’entrevista personal. Vaig dir que en ocasions patia problemes mentals. I la malhumorada entrevistadora encara es va posar més malhumorada i em va dir que no podien fer una tasca especial per a mi. Jo no volia cap tasca especial per a mi. Jo volia fer el que fos. Això no la va convèncer. Així que em vaig anar capcot.
Cada una d’aquestes entrevistes em va deixar fet pols. No només no podia treballar sinó que no podia fer res. Em vaig sentir més solitari que mai. El món marxava al meu costat però jo estava despenjat.
Gràcies a Déu, Sílvia, l’assistent social del centre de dia, em va enviar a Amics de la Gent Gran. Fa 16 anys d’això i ha estat tota una experiència i molt positiva. També he fet voluntariat a Voluntaris 2000 i diversos programes de radio. I tot ha anat bé.
Si tens una malaltia mental hi ha moltes organitzacions que et discriminen. I les ONG no són una excepció. Gràcies a Déu, crec que estan canviant moltes coses.