(Bloc) Els dolents
Sembla com si cada vegada que una persona és acusada de cometre un crim, sigui del tipus que sigui, hagi d’estar afectada d’un trastorn mental. Cada cop que una persona mata algú, els advocats al•leguen malaltia mental. I en molts d’aquests casos, és evident que la persona no té cap malaltia mental. Però, en gran part, el mal ja està fet. Ja han associat malaltia mental i violència o crim.
Escrit per: Félix Rozey
La societat ha d’acceptar la realitat, i és que l’odi i la ira i el mal existeix. No és tot bogeria. Poden ser irracionals, però moltes persones es deixen portar per la malignitat. En ocasions de forma freda i racional, com l’home que per fer negocis i guanyar diners destrueix la forma de vida de milers de persones. O quan una persona és com Breivik, l’assassí noruec nazi.
Crec que és comprovable que les persones amb malaltia mental som tan dolents com la resta de la població. N’hi ha bones persones i n’hi ha persones dolentes. El problema és quan és vol aconseguir beneficis per a un criminal adduint que és una persona amb problemes mentals. És una cosa recurrent en tots els judicis. L’advocat defensor de seguida parla d’esquizofrènies i brots psicòtics sense cap coneixement de causa. I això provoca que la gent ens vegi com criminals. Quan podem provar que normalment a les úniques persones que agredim és a nosaltres mateixos.
Espero que igual que fan propaganda dels crims que suposadament cometem, facin propaganda de com estan de sans molts delinqüents. L’avarícia, l’odi i la mala llet existeixen, no són un invent de les pel•lícules de sèrie B.
Així, espero que cada cop més persones s’adonin que això de parlar de malalties mentals en molts casos no és més que una excusa per les seves activitats inconfessables.