(Bloc) Una historia indignant
Recordo el que vaig llegir i vaig veure sobre Bedlam, el primer psiquiàtric, famós pel tracte salvatge que donaven a les persones recluses. I també recordo el tema del que va ser el meu primer bloc, sobre l’eutanàsia practicada a l’Alemanya nazi. O la historia dels residents en psiquiàtrics a França sota el govern de Vichy, que van ser deixats morir de gana. O el lloc on tancaven als bojos que surt a la pel•lícula Amadeus, on rebien un tracte tan brutal, al segle XVIII. O el documental “Los olvidados de los olvidados”. Uns testimonis terribles de la que ha estat la història de la bogeria i la història d’uns éssers humans que patien i als que encara els van fer patir més.
Escrit per: Félix Rozey
Encara ara, n’hi ha gent que diu que als bojos cal tancar-los i tirar la clau. O el nou projecte de reforma del codi penal, on ens tipifiquen de subjectes perillosos i podem ser tancats de per vida per uns crims que no hem comés.
Però, vull ser optimista. Vull creure que un dia no massa llunyà, l’estigma serà història. I que les persones amb problemes de salut mental seran tractades amb respecte i els tractaments milloraran. I podrem viure dignament, sigui treballant o cobrant pensions dignes.
Econòmicament, estem al fons del pou i potser encara estiguem caient, però no podem perdre l’esperança de la pròxima primavera. Una primavera on els tractaments estaran a l’abast de tothom. Espero que un dia si tens un problema de salut mental ja no et facin fora de les empreses i no perdis els amics.
Aquest futur és possible. Vull creure que és possible. Hem de pensar entre tots com volem que sigui el nostre futur. I posar fil a l’agulla. No podem rendir-nos. Són les nostres vides i la dels nostres éssers estimats el que està en joc. Hem de lluitar per la pròxima primavera. I crec que la podem aconseguir.
Bones vacances a tothom!!