(Bloc) El desinterès
Un dels problemes més importants que porta amb ella l’esquizofrènia és l’apatia. Un símptoma que ens deixa sense voluntat i ens impedeix realitzar la pròpia vida. He passat moltes estones al llit simplement fumant i sé de primera mà com és de destructiu aquest símptoma.
Escrit per: Félix Rozey
Potser tens temps i recursos per fer el que vulguis en més d’una ocasió, però hi ha com una força que et lliga al llit o a la cadira. La veritat és que tot t’importa un rave. Anar a dutxar-se és massa esforç. A més a més fem pudor de tigre. És una cosa tan destructiva que no sé si ja l’avaluen bé les persones que ens envolten. A més a més és molt estigmatitzant. T’acusen de mandrós i de no tenir voluntat. I tu et desesperes al llit apàtic, avorrit, sense trobar res que et mobilitzi.
I no sé si n’hi ha solucions. A una persona sense problemes mentals el pots animar amb un projecte que l’il•lusioni. Una cosa que el repti. Guanyar una determinada quantitat de diners. A les empreses utilitzen diverses tècniques per incentivar els empleats. Res de tot això funciona amb nosaltres. Els darrers medicaments han estat una millora, crec, en aquest àmbit. Jo els darrers anys he fet moltes coses, des de que prenc medicaments de les últimes generacions.
Demanaria una mica de comprensió amb nosaltres per part de la ciutadania. Mobilitzar-nos és en ocasions ben difícil. La pròpia vida ens importa un rave i és una cosa difícil de viure i de compartir. Espero que algun dia la campanya Obertament, la campanya contra l’estigma que estem portant a terme a Catalunya, parli d’això. Que deixeu de considerar-nos uns mandrosos i uns deixats.
Per això cal que la gent tingui una certa informació sobre els nostres problemes. Calia una campanya llarga, com la d’Obertament, que té previst durar deu anys i arribar a molts llocs. Cal arribar a escoles i professionals perquè coneguin els nostres problemes. I caldrà paciència i perseverança.