(Bloc) Dia Internacional de la Felicitat
Sento que la felicitat és efímera. Se sent feliç qualsevol uns instants i, de seguida, es torna a la normalitat. És un esclat de sentiments positius que irradien un foc proper als focs artificials. Hi té molt a veure la passió, que desfila per un camí tan verd per bucòlic com blau per marí, vermell i groc com el foc, daurat solar i plata fina lunar. Un Arc de Sant Martí barrejat amb les aures més antigues de l'Univers.
Escrit per: Maria Dolors Artigas
'Si l'ètica no tingués cap relació amb la felicitat, no sé per què la voldríem' diu el filòsof Fernando Savater.
Aristòtil defensa que si una persona persegueix la felicitat ben entesa, la millor línia d'acció és una conducta virtuosa. Segons el llibre 'Ètica a Nicòmac', l'ètica se centra en la importància d'obrar virtuosament i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa. El filòsof emfatitza la importància del context en el comportament ètic, i la capacitat d'un virtuós per a reconèixer la millor opció a escollir.
Per altra banda, Ramón Alcoberro proposa una reflexió post aristotèlica sobre ètica i felicitat en una síntesi del llibre de Nicholas Rescher 'La Racionalidad', on diu que concebre la felicitat és possible en dos sentits: l'afectuós i el reflexiu. En el primer, ens sentim feliços quan ens envaeix una mena d'eufòria i, el segon, és una satisfacció racional.
El Dia Internacional de la Felicitat se celebra cada 20 de març des de 2013. Tanmateix, és a partir de 2015 que les Nacions Unides promouen 17 ''Objectius de Desenvolupament Sostenible'' per eradicar la pobresa, reduir la desigualtat i protegir el nostre planeta, tres aspectes principals per garantir el benestar i la felicitat. S'entén per desenvolupament sostenible aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats, segons la Viquipèdia.
Quan un home o una dona se senten feliços? És difícil respondre aquesta pregunta, però la meva experiència diu que sóc feliç amb la meva parella des del moment que el vaig conèixer, ja em va atraure la seva manera de ser i vaig fer coincidir un moment d'una actuació que vam fer la companyia Kalidoskopi, una actuació al carrer on havia de treure una persona a escena, i el vaig triar amb ell. Es tractava de mirar-nos per un tub de cartó, ell per una banda i jo, per l'altra banda. No ens vam poder resistir a les mirades. Més tard, en acabar l'actuació, el vaig convidar a la paella de l'endemà i, en un primer moment, va dir que s'estimava més quedar per fer un cafè. Ens vam passar els telèfons. Minuts després se'm va acostar i em va dir que sí, que volia venir a la paella. I així va ser. Vam menjar junts una paella popular i vam anar a fer uns cafès. Va passar-me el braç per dalt i ja fa quatre anys de temps feliços.