(Bloc) Quin professor
Silenci, què vols? Jo vull agafar-te ben fort i d'aquesta manera arribar molt molt lluny i molt a prop. Sentir que ets gran i petit que buides el meu cor i m'omples de passió.
Escrit per: Maria Dolors Artigas
M'agrades molt i per això m'ensenyes el que vols. Silenci, vols amor? Silenci, vols la mort? Silenci ets el professor.
Serenitat causes en la meva ànima, sento la meva respiració i em trobo a mi mateixa calmada en una pau interior. Provoques tu aquest estat, silenci, gran amic del moment de dolor, de tristesa per la mort d'un ésser estimat i tan difícil és acomiadar-se, però ja descansa.
I encara estic de dol, doncs costa fer-se a la idea, és ara que paro a expressar el que sento, no t'oblido, t'estimo.
Professor de la vida, silenci et vull dansar, et vull enganxar i no deixar, només vull parlar per anomenar-te músic de l'amor, músic de la mort.
Professor de la vida, silenci et vull interpretar amb poesia nua i crua només vull parlar per anomenar-te músic de l'amor, músic de la mort.
I la pau de fer el mutis és immensa, enorme, infinita quan ja descanses i no necessites creuar paraula, ni escoltar-la, ni la música celestial té interès.
La importància de sentir el silenci, viure el buit del temps i l’espai. Abraçar el no-res, no caure en el parlar per parlar...
Arriba el moment de l’acomiadada, és precís i concís, no hi ha més volta, el silenci és l’estat millor, és el professor i farà el mutis, sense entrar en aquest joc i per tot això:
VULL APRENDRE A DESCONNECTAR,
VULL APRENDRE A RESPIRAR,
VULL APRENDRE A TOCAR,
VULL APRENDRE A OLORAR,
VULL APRENDRE A MIRAR,
VULL APRENDRE A TASTAR,
VULL APRENDRE A ESCOLTAR, el silenci.