(Bloc) L'autobús
Recordo un dia quan era petita, tindria uns dotze anys. Agafava l'autobús amb la meva germana, dotze també, dotze anys més gran que jo. I mentre viatjàvem un home va cridar perquè la meva germana el va trepitjar. Jo vaig adonar-me que ella ho havia fet amb la intenció de fer-li mal. Em va explicar que s’havia aprofitat d’ella...
Escrit per: Maria Dolors Artigas
M'ha vingut al cap aquesta anècdota perquè justament aquest matí he sentit la notícia de què un conductor d'autobús ha trucat la policia per un fet semblant. Però no és un cas aïllat, els abusos sexuals hi són diàriament, agressions físiques de forma explícita i ben visible. Cada dia surten casos com el de 'la manada'. És indignant, davant d'aquests fets hem de practicar la tolerància 0.
Fa poc he vist una pel·lícula on les dones guanyen una gran batalla, es titula 'La font de les dones': és en un poble d'Orient Mitjà on les dones són submises a l’home i tenen molts problemes per portar l'aigua de la font a les cases. Es revelen, fan vaga de submissió i d'aquesta manera conquisten a les autoritats que acaben posant aigua corrent. Tot un exemple de coratge i valentia.
Vivim en un món masclista, en un patriarcat, on l'home té un paper de superioritat vers la dona i on no ens reconeixen que les dones som lliures per viure i prendre les nostres decisions; que el masclisme compte moltes vegades a la vida quotidiana amb elements que són micromasclismes, quasi no ens adonem que hi són, per petits, i ens els empassem envoltats moltes vegades d'humor i publicitats sexistes. És un paper de dominació on l'home té més avantatges que la dona per ser home. I la dona inclús mor per ser dona.
Ara sembla que anem cap a darrere, que els joves tenen la mentalitat dels nostres avis, de quan no havia llibertat d'expressió, de quan teníem al tiet Paco de governant. Diuen a les notícies que molts nois controlen els mòbils de les noies, d'aquesta manera les anul·len, les desvaloren, també és una forma d'humiliació.
Hauríem de promoure l'educació en la igualtat de gènere, per exemple compartint les responsabilitats domèstiques i familiars; els càrrecs econòmics i sociopolítics; i també en els mitjans de comunicació; és molt important l'educació afectiva o emocional, que els nens sàpiguen distingir els sentiments; i educar també en la diversitat d'orientacions i identitats. Així promourien la igualtat de gènere i l'eliminació de la violència masclista a través de la prevenció.
Tenim un col·lectiu que diu que no accepta que es digui violència de gènere. Argumenten que forma part de la violència generalitzada però que no és pel fet de ser dones. I jo els pregunto a qui violen, abusen sexualment, i les maten?