Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Cosa del destí?

bokeh

Venen dies tendres, s’apropen dolços i esdevenen també llàgrimes d’amor. No deixava de pensar en tu, i aleshores l’amor anava caient cada dia pitjor. Era l’embolic d’un mar de dubtes i despropòsits sense gens de gràcia. Era una illa deserta de sentiments, d’emocions.

Escrit per: Maria Dolors Artigas

Miro endavant i no veig res clar, tot està desfigurat, en el fons et trobo a faltar. I malgrat això, no hi ha marxa enrere, quina desesperança més gran, ja veuràs. Una bonica història, una història d’amor es trenca pel mig, no té solució. La tristor s’apodera del meu cor, no vols tenir res a veure arran d’això. I jo, no tinc manera de millorar, m’enfonso quan tu més t'allunyes. Escric i penso que potser escampo el mal d’aquest dol tan dolorós. I també em dic, demana perdó!

 

Ni tan sols aquesta idea és bona perquè no hi ha res a perdonar, només cal ser civilitzat.
Tant de bo t’adonis que la nostra parella pot identificar-se amb l’amistat, una amistat de veritat perquè ens coneixem tan profundament que no hi ha amor més autèntic.

Això sí és una bona sortida, és la veritat d’una bona relació.
És moment de prendre decisions, s’apropa el Nadal i m’agradaria fer-te unes felicitacions.
Per fi m’has sentit, ha sigut cosa del destí? Tinc notícies teves i és que tu mateix m’has escrit. Ara estic il·lusionada, aquest dissabte tenim un cafè a compartir.

 

M’he aixecat diferent, alliberada d’una pressió, d’una tristor immersa molt a dins del meu cos. I el cas és que ja no sé que pensar. Pot ser que per una banda vull continuar amb aquesta relació amigablement o si tant patiment és per tu com amant, que es diu amor.

Només em queda esperar, aquesta setmana serà molt llarga, millor entretenir-me fent cosetes que desviïn l’atenció i trobar-me amb ell sense idees prefixades. Que la vida digui on estem i a on volem anar a parar.

 

Com ens agradava dir a nosaltres ‘Carpe Diem’, és un terme molt mindfulness, una activitat que practicàvem tots dos plegats.
Ja està, fins aquí les elucubracions, fins aquí aquest escrit, és temps de finalitzar aquesta dissertació, no us avançaré el desenllaç, doncs m’estimo més deixar el llistó ben alt.

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org