(Bloc) I tu, vols conscienciar-te i saber-ne més?
Penso, pel que veig i escolto no pas perquè m'agradi posar-me en el pitjor, que la societat segueix creient que això de la salut mental és quelcom que s'escull o que, en qualsevol cas, sols afecta a les classes socials més desafavorides i/o als entorns marginals. Com pot ser? Ens manca educació en la matèria, en tenim por o potser ambdues coses?
Escrit per: Marta Abad
No n'estic segura, sols tinc teories. El cas és que, afortunadament, hem aconseguit mirar malalties com el càncer a la cara i enfrontar-les amb fortalesa i amb menys tabús que en el passat; no ha succeït, però, amb les malalties mentals. Quina pena, quina ràbia.
M'agrada quan veig sèries en què el personatge principal en pateix alguna, us recomano “Bron | Broen”, és una gran producció i la seva protagonista, la Saga Noren, no us deixarà indiferents. Penso que aquest és un dels passos endavant que ens podrien ajudar a entendre una mica més, a deixar de témer els trastorns mentals i descobrir que, en alguns casos (potser en són més dels que creiem), una persona afligida pot portar una vida funcional, fer camí. És clar, el seu camí serà particular i únic però el de qui no ho és? Mai no hi ha dues vides iguals.
Fa uns mesos, anava en metro i vaig viure una escena que em va produir una barreja de mala llet i tristesa: una nena petita mirava un altre passatger que, d'acord als meus coneixements, devia patir de la síndrome de Gilles de la Tourette; entenc que la petita estigués sorpresa, entretinguda o espantada. Ara bé, que la seva àvia- força jove, per cert- l'acompanyés en les mirades no sé si burletes o escrutadores em va enrabiar. Com pot ser que aquella dona no s'adonés que la persona observada patia algun tipus de trastorn? Evidentment que no espero que tots ens convertim en especialistes psiquiàtrics o psicòlegs avantatjats però, si us plau, fem servir el sentit comú i deixem de jutjar el que no s'ha de jutjar. No és necessari conèixer un diagnòstic per saber que hi ha quelcom- insisteixo, quelcom, que no tot- que no funciona de manera normotípica.
No sé qui ha de ser responsable per fer pedagogia en la matèria o si serà la major incidència de problemes de salut mental la que ens abocarà a l'aprenentatge forçat i accelerat, sols demano que els que en som més sensibles per un motiu o un altre, encetem aquest camí no exempt d’esculls exempt d'esculls.