(Bloc) La importància de tenir una passió
Què és la vida sense passió? Podem viure-la i gaudir-la plenament sense ella? No parlo pas d’una passió carnal per algú altre tot i que, evidentment, també són font de gaudi i ens fan entendre-ho tot en una altra clau més intensa. Ara em refereixo a les passions per les coses, a allò que ens agrada realment fer; per als més afortunats, potser, fins i tot, la seva professió. Per a altres, una activitat per la qual frisem i a la qual dediquem gran part del nostre temps lliure. Jo, en un exercici d’egocentrisme, em centraré majorment en la meva al llarg d’aquestes línies.
Escrit per: Marta Abad
No va ser fins força tard, potser vora la majoria d’edat, que vaig descobrir tot el que m’aportava llegir, sobretot, novel·les. En meitat de les meves dificultats vitals i el meu patiment, abocar-me a aquells llibres dels quals m’havien parlat o que havia trobat en les meves visites a la biblioteca, representava un mode de desconnexió al meu abast, sa, inacabable, encisador i, a voltes, addictiu. Posant-nos en context, hem de tenir en compte que, per aquells anys, internet encara era un embrió i poc més que n’havíem sentit parlar. El temps en soledat (forçada o cercada), doncs, es matava amb d’altres activitats.
Per coses de l’edat, en aquell moment en vaig centrar en els clàssics o les icones de la literatura moderna, en mi hi havia una mena de posat forçat fruit de les influències i certa manca de personalitat. Tot i així, gaudia llegint, era capaç de passar hores i fulls sense cansar-me’n, quasi oblidant el mal de l’ànima.
Des d’aleshores, havent passat més de 20 anys, els llibres em segueixen acompanyant cada dia. És veritat que, en alguna època, els he traït fent-los menys cas del que mereixien; per sort, han estat períodes curts, massa per tan sols recordar-los. Les meves motxilles, sempre a l’esquena fora de casa, han canviat però sempre hi ha hagut un llibre per acompanyar-me en els trajectes de transport públic, en les esperes, en les pauses...etc. Perquè entengueu la fidelitat i l'amor que els tinc, us diré que controlo quan me n’acabaré un per no quedar-me sense lectura a la tornada a casa. I, per suposat, sempre tinc una llista de desitjos, de títols pendents de llegir que m’esperen a les biblioteques.
Més enllà d’un hobby, podria dir que llegir m’ha permès no sucumbir, m’ha ensenyat mons nous, m’ha acompanyat quan no era capaç de trobar la manera de compartir amb altres, m’ha ensenyat que sempre hi ha un espai íntim per sentir-me aïllada però, a la vegada, bressolada i a gust... I quelcom també important, m’ha mostrat altres coses belles que ara també estimo: el llenguatge en si mateix, els idiomes, la psicologia. No puc sinó donar gràcies a les paraules i a aquelles que les ajunten amb destresa per fer-ne histories, relats o coneixement. Gràcies infinites.