(Bloc) La importància de la coherència (interna i externa)
Personalment, i més enllà de la bondat, una de les virtuts que més espero i admiro d’altres persones és la coherència. I abans de tractar de desenvolupar aquest pensament, deixaré clara una cosa que considero pràcticament un axioma: no demano d‘altres allò que jo no ofereixo o no puc oferir; una altra cosa em semblaria del tot injusta.
Escrit per: Marta Abad
Què entenc jo, doncs, per coherència per a què sigui tan rellevant per a mi? “Simplement” que la gent actui en base als seus valors i creences i de manera transversal a les seves vides. I sí, les cometes del terme “simplement” són importants donat que, sense cap mena de dubte, ésser coherent és molt complicat donat que requereix conèixer-se a una mateixa, d’honestedat interna i externa, de fermesa, de manca de por davant de l’opinió d‘altres, de manca d’oportunisme...etc. És important aclarir en aquest punt que ésser coherent no implica no canviar, no evolucionar, donat que, evidentment, la vida i les circumstàncies que ens anem trobant, ens obliguen a transformar-nos; això és lícit i, fins i tot, necessari.
Ara bé, quantes vegades diem una cosa i en fem una altra completament diferent per por a les conseqüències o per treure’n un profit egoista? Tan greu és pensar i actuar de manera diferent a la mitjana de qui ens envolta sempre i quan siguem respectuoses i tolerants amb ells o elles? Tothom vol sentri-se part del grup però, personalment, penso que no hauríem de renunciar als nostres valors i creences o amargar-nos-en per ser acceptades. No hi ha millor acceptació que aquella que prové del respecte per la diferència. En aquestes situacions és quan, realment, trobem persones que estimen la nostra essència.
Tractaré d’exemplificar això amb una situació que ens pot resultar quotidiana. Potser em sento afí a un partit polític diferent al de la meva família, amistats, barri... per què he de callar i no explicita-ho si es dóna en una conversa amb un d’aquests cercles (respectant l’opinió d‘altres i des de la tranquil·litat)? O, igualment, si tinc algun tipus de sentiment espiritual/religiós, per què he d’amagar aquesta faceta de la meva vida si és cabdal per mi? Per l’únic motiu que no “està de moda”? Compartir i expressar no és sinònim de tractar de convèncer o de fer proselitisme. No confonguem. No podem permetre que la tolerància de les idees i creences sigui parcial; tenim dret a pensar i sentir a la nostra manera sempre i quan aquesta no sigui contrària al bé de tots i totes.
També crec que la coherència ens permet ser persones més justes. Per quin motiu? Com apuntava més amunt, crec fermament que no tenim dret a demanar allò que no oferim amb la qual cosa, els nostres desitjos o exigències han d’estar alineats (en altres paraules: ésser coherents) amb els nostres actes. Un altre exemple quotidià aquí: tenim dret a demanar que no ens facin esperar quan quedem amb alguna amistat o conegut/da quan nosaltres som impuntuals en moltes ocasions?
Per una altra banda, també considero que la coherència ens aporta equilibri i una mena de línia base per caminar sense sentir-nos perdudes. Per aconseguir-ho, un primer pas, com amb d’altres tantes coses a la vida, hem de tenir un coneixement profund del nostre cor i haver reflexionat profundament sobre com de còmodes estem amb els valors que vehiculen el nostre camí. Un cop acomplerta aquesta tasca, hem d’estar molt connectades amb nosaltres mateixes en el dia a dia, d’aquesta manera podem sentir cert discomfort quan no estem sent coherents amb nosaltres mateixes. Cadascú pot viure aquesta dissonància de diferents maneres: nerviosisme, ràbia, ira, ansietat, dificultats per dormir... Difícilment la incoherència no tindrà cap conseqüència en les nostres vides.
Sospito, a més a més, que la coherència (un cop revisats els nostres valors i creences) amb la nostra essència és una mena de brúixola cap a la felicitat. Imaginem, per exemple, el moment en què un jove ha de decidir els seus estudis, quin millor consell que seguir allò que el seu cor i ment li marquen més enllà de tradicions familiars o pressions de l’entorn.
Tot i que sé que la meva elecció a favor de la coherència requereix de revisar quasi diàriament els meus actes, no se m’acut una altra millor manera de recórrer el meu camí. Quin és el valor que guia els teus passos?