(Bloc) Tolerància, diví tresor
El dia 16 de novembre se celebra el Dia Internacional per a la Tolerància. És una jornada establerta pels països membres de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en 1995. En la seva Declaració afirma, entre altres coses que "la tolerància no és indulgència o indiferència, és el respecte i el saber apreciar la riquesa i varietat de les cultures del món i les diferents formes d'expressió dels éssers humans".
Escrit per: Pedro Villena
"La tolerància reconeix els drets humans universals i les llibertats fonamentals dels altres”. La Declaració descriu la tolerància “no sols com un deure moral, sinó com un requeriment polític i legal per als individus, els grups i els estats”.
Penso que una de les principals paraules que destaquen d'aquesta declaració, és la paraula respecte, que prové del llatí “respectus” i que significa atenció, consideració. També cal dir que els antics romans no és que mostressin molt “respectus” per aquells altres pobles que no eren romans, i que qualificaven com a bàrbars i no dubtaven a exercir la violència, la guerra, l'esclavitud i altres vexacions amb ells.
La societat actual és una societat molt diversa. I amb l'auge de la industrialització, els transports, l'economia de mercat i la globalització en general, ha permès una combinació de cultures diverses, amb pensaments diferents, maneres d'interrelacionar-se, creences, hàbits, idiomes, tradicions, músiques, menjars i moltíssims més elements que no fan més que engrandir-nos a tots com a societat. I aquí és on entra el respecte i la tolerància. Respectar les cultures, als nostres semblants, les seves creences, intentar fer un món millor per a tots, sumant en comptes de restant, agafar d'allí i d'aquí, per a créixer tots junts i ampliar els nostres coneixements i aconseguir una societat millor per a tots.
Per això són importants dies internacionals com aquest, per a recordar-nos a tots la diversitat cultural, el respecte i la tolerància entre tots els individus. Encara que bé caldria recordar que no és només un dia en què hem de complir aquests conceptes, si no tots i cadascun dels dies de l'any.
I fins aquí la teoria.
En la pràctica, són moltes, massa, les ocasions en les quals el respecte i la tolerància, brillen per la seva absència. I si és greu que ho incompleixin les persones del carrer, quant més és quan la intolerància prové dels governs, les institucions, les corporacions o els estats que regeixen les nostres vides. I exemples no falten: governs que construeixen murs entre països per a impedir l'entrada de persones; estats que tanquen les seves fronteres a la immigració o que deixen morir a milers de persones ofegades en la mar; empreses que contaminen mars i terres per a millorar els seus comptes d'ingressos; extremismes religiosos de qualsevol signe; racisme; xenofòbia; discriminació; violència de gènere; supremacisme…
Que malament que està la societat quan permet actes com aquests als seus governs, que els deixen fer sense demanar responsabilitats, que tanquen els ulls o aparten la mirada a actes d'intolerància. O com no ens importa el que els passi als altres i només protestem quan som nosaltres els que sofrim aquests actes.
Convindria recordar molt sovint les paraules pronunciades pel pastor luterà alemany Martin Niemöller (1892-1984) en el sermó que va pronunciar en la Setmana Santa de 1946 en la població de Kaiserlautern, Alemanya.
“Primer van venir... "