(Bloc) Dies especials
És curiós com els éssers humans ens autosuggestionem amb nombrosos i variats assumptes que afecten les nostres vides. Una d'aquestes fixacions, per exemple, i aprofitant aquestes dates, té a veure amb el calendari.
Escrit per: Pedro Villena
L'any 2020 ha estat un any, per dir-ho de manera suau, peculiar. I qui més o qui menys espera que aquest any 2021 que acabem d'estrenar sigui molt millor que l'anterior. Per cert, jo per si de cas, he guardat el tiquet de compra de l'any per si surt dolent, per a així poder canviar-ho per un any millor. Desvaris meus a part, crec que la humanitat s'ha il·lusionat amb què aquest 2021 sigui un any millor que l'anterior. Ens fem il·lusions, creem llistes de desitjos o plans de futur plens d'il·lusió en veure en un calendari de paper o digital la data de l'1 de gener de qualsevol any.
També ho podríem dir sobre altres dates especials com els dies de Nadal, en què tots i totes hem de treure a relluir els nostres més amplis somriures i bons desitjos, o el 14 de febrer, dia dels enamorats, en el qual sembla que volem més que cap altre dia de l'any a les nostres parelles, com si la resta dels 364 dies no ens recordéssim d’estimar-los o estimar-les. O els dies de Setmana Santa, en els quals es fan innombrables processons de llarg a llarg del món, donant la sensació que som fervents creients únicament en aquestes dates assenyalades i durant la resta de l'any, la majoria ni es recorda de les seves deïtats. I podria seguir amb molts altres exemples, com el dia de la mare, del pare, del professor, de la pau, del nen o qualsevol altra data assenyalada.
Sembla que en la majoria de les societats actuals i qualsevol altra societat pretèrita en el temps, només ens moguem en unes dates determinades dels nostres calendaris, i que visquem pendents d'un dia concret, posant tota la nostra obstinació o fervor en aquest únic dia, mentre que la resta dels dies no tinguessin importància i tan sols els passem esperant al pròxim dia important marcat en el nostre calendari. La veritat, no m'imagino a un homínid Australopithecus, o a un homo habilis, un Homo heidelbergensis o un Homo neardenthaliensis mirant un calendari per esperar un dia en concret en què sortir a caçar o a recol·lectar o reunir la família per celebrar alguna cosa en concret.
És cert que l'evolució humana va portar a percebre el pas del temps, el discórrer de les estacions, les èpoques de sembra o les de migració dels animals. I no és menys cert, que també es van inventar els calendaris al llarg del temps i que els líders religiosos o cabdills militars de torn, obligaven a celebrar unes certes dates en concret.
I després de mil·lennis d'evolució, així seguim, obsessionant-nos amb un dia en concret marcat en un calendari, vivint només per a aquest dia, deixant la resta de dates sense fer-los cas fins a l'arribada del següent dia especial marcat en vermell en els nostres almanacs.
Per cert, una reflexió final. Us heu adonat que en les societats actuals, tots i cadascun d'aquests dies “especials” semblen patrocinats pels grans i petits centres comercials, suggestionant-nos per consumir, comprar, gastar i deixar-nos els nostres ínfims estalvis o nòmines en multitud de transaccions econòmiques, la majoria de les quals, supèrflues?
Doncs això, que visquin el dia dels enamorats (amb compres de roses i llibres), el Nadal (torrons, cava, gambes), el cap d'any (raïm i llenceria vermella), Reis, Tió, Santa Claus (muntanyes de regals, joguines), San Black Friday, Rebaixes, Cyber Monday…