(Bloc) Parar l’altra galta?
Totes sabem el que està passant al continent europeu i som conscients de la irresponsabilitat que pot suposar. El camí més fàcil per arribar d'un lloc a un altre és coercitiu a fi de doblegar la possible resistència d'algunes persones.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
Encara hi ha algun poble que gosa interposar les seves persones, cos a cos, entre dues armes de guerra. Nosaltres no ho veiem aconsellable, ja que pot suposar la pèrdua de la pròpia vida. I la vida és l'únic que perdem per sempre més, la resta de coses es poden tornar a recuperar (o no).
L'única persona que va refusar aquest mitjà de lluita bel·licista en el món que jo hagi conegut davant d'un problema d'ocupació de l'espai ha estat Mahatma Gandhi i, en canvi, va assolir els seus propòsits sense vessar la més mínima gota de sang.
Sobre donar la cara a la injustícia sense fer-ne una altra (o, si més no, sense enfadar-se perillosament), només cal que parem l’altra galta als nostres enemics i així es veu que es pot obtenir la felicitat sense fer el mal ni emprenyar a ningú. Però, per experiència pròpia, no crec que hàgim de callar i aguantar tota la vida.
Cap persona l'ha suportat (excepte aquell citat abans: el Gandhi!) i crec que el nostre cos està construït per respondre "No!" si ens perjudiquen d'alguna manera. Si no diem "No!" en el moment precís, consentim en l'abús de les nostres persones i després cal servir algun amo desconegut que no volíem ahir.
Ara, és cert que quan t'estrenyen de debò els polsos ens preguntem si no val més interposar el cos a les bales o viure la resta de la nostra vida enfangats en la misèria mental perquè, tot acceptant la submissió, estaríem morts en vida.
L'única cosa que anhela l'espècie humana és trobar la forma de millorar les condicions de vida, assolir nous drets o restablir antics furs territorials sense negar la vida dels altres i, per tant, mitjançant el diàleg, o sigui, a través de les paraules.
Ja sabem que no ens escoltem entre les diferents tribus, ni tan sols als nostres familiars, però hauríem d'aconseguir expressar tots els nostres desitjos sense cops ni garrotades, sinó amb la correcció de les nostres paraules que serveixen per emanar amor i confraternització.