(Bloc) Un conegut que passa pel carrer
Quan era petita en aquest país vivíem molt aïllats. Mai trobàvem gent estrangera, en tot cas gent rica que sempre venia a passar-ho bé però no tant a buscar una bona feina.
Quan era petita en aquest país vivíem molt aïllats. Mai trobàvem gent estrangera, en tot cas gent rica que sempre venia a passar-ho bé però no tant a buscar una bona feina.
Una tarda d’estiu bastant avorrida, la meva germana gran em va proposar un repte artístic: que, des d’aquí mateix, us intentés explicar un conte “futurístic” amb la sola punyetera condició de contenir els dos mots (que estan relacionats) que em proposava ella, que són “burro” i “alforja”.
Abans de celebrar terrorífics balls de disfresses i alegres festivals de cinema macabre, cap a aquestes dates de Tots Sants i tots els Difunts ja coneixíem el respecte pels cicles estacionals de la primavera i la tardor que existeixen a la natura i que aprenem a l’escola.
El 24 de setembre ha estat el dia de la nostra patrona. Segurament hi ha hagut bones exhibicions de l’Àliga, de la Tarasca i de la Víbria, acompanyades d’insignes reis i capgrossos que fa molts anys que han deixat d’empaitar els nens.
Ara ha fet cinquanta anys que vaig anar per primer cop, amb més d’un miler d’infants d’escola, a la ciutat de Santiago de Compostela, en forma de Romeria ferroviària. Era l’any 1971 i vam agafar un tren de 25 vagons amb un centenar de mestres d’escola per tal de viatjar cap a la condonació papal de molts anys de beatitud purgatòria.
Sembla que s’ha acabat de cop i volta aquell perill tan dolent de contagi del virus de la Covid-19 que es podia agafar tanmateix amb la teva família i als nombrosos llocs públics d’esbarjo o a la feina. Malgrat tot, qualsevol de nosaltres havia de sortir de casa per força amb la famosa mascareta damunt del rostre.
Existia una plaça antiga al bell mig d’una vila recòndita molt plena de vida, d’éssers humans i de bèsties. Al centre de la plaça de la vila existia una gran estàtua de pedra coberta d’or i diamants que commemorava la naixença d’un galant príncep de feia segles i que havia estat, segons deien, un personatge immensament feliç al llarg de la seva joventut i vida madura; però d’això, malgrat aquella escultura, ja ningú se’n recordava prou; els habitants del poble no sabien qui havia estat el majestuós Príncep Feliç.
M'encanten les castanyes i els moniatos. El més suggeridor que m'he trobat a la nit del 30 d'octubre a l'1 de novembre és un noi ben musculós, vestit d'arlequí de negre i vermell, menjant castanyes, panellets i moniatos.
Als anys noranta es va instaurar a tot el món un dia especial per defensar els drets de tota persona afectada de trastorn de salut mental, ja que molt sovint aquesta fragilitat que podem posseir fa que l’altra gent ens vulgui assenyalar com a éssers erronis o apestats.
Enguany no volíem fer res. Més aviat no podíem. Però afortunadament el meu adorat germà “holandès” s'ha llogat un apartament genial a la Costa Brava de Girona, a Port-Bou, ja que allí viuen uns amics nostres i a vegades passem diversos dies.
El mes passat va fer una calor extrema. Vivim en un poble molt bonic, tocant el Berguedà, a Navàs, i hi pujo cada dia al vespre desprès de la feina des de Barcelona.
Ens havíem jurat tantes vegades entre nosaltres dos que mai no tornaríem a parlar ni a trobar-nos, però ens havíem reunit tantes vegades desprès de dir-ho. Des del dia en que ens vam conèixer que no vam voler prescindir l’un de l’altre malgrat ja sabéssim que mai pensaríem igual sobre res.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h