El 24 de setembre ha estat el dia de la nostra patrona. Segurament hi ha hagut bones exhibicions de l’Àliga, de la Tarasca i de la Víbria, acompanyades d’insignes reis i capgrossos que fa molts anys que han deixat d’empaitar els nens.
Ara ha fet cinquanta anys que vaig anar per primer cop, amb més d’un miler d’infants d’escola, a la ciutat de Santiago de Compostela, en forma de Romeria ferroviària. Era l’any 1971 i vam agafar un tren de 25 vagons amb un centenar de mestres d’escola per tal de viatjar cap a la condonació papal de molts anys de beatitud purgatòria.
Sembla que s’ha acabat de cop i volta aquell perill tan dolent de contagi del virus de la Covid-19 que es podia agafar tanmateix amb la teva família i als nombrosos llocs públics d’esbarjo o a la feina. Malgrat tot, qualsevol de nosaltres havia de sortir de casa per força amb la famosa mascareta damunt del rostre.
Com m'agradaria explicar tot el que hauria de lloar cantant o dibuixant artísticament!! M'agradaria expressar com marxarà el més lògic sentit de la meva vida si un dia inexorable passa quelcom dolent a la dona anciana que em va veure obrir els ulls a la vida; com arribaran els grans i petits problemes materials i d'habitatge; els neguits entre nosaltres, cinc germans, més discussions, més embolics... i tot perquè la dona que ens va veure obrir els ulls al món ja ha fet el seu camí vital i ara toca fer-li el relleu.
Totes sabem el que està passant al continent europeu i som conscients de la irresponsabilitat que pot suposar. El camí més fàcil per arribar d'un lloc a un altre és coercitiu a fi de doblegar la possible resistència d'algunes persones.
El dia 7 de febrer és una data il·lusionant per a mi. Ve a ser com el dia dels enamorats perquè és l’onomàstica de la meva parella, que es diu Ricard com el Rei d’Anglaterra de l’Edat Mitjana, i jo solc fer-li alguna mena de regal incondicional, com ara un disc o un llibre.
Enguany no volíem fer res. Més aviat no podíem. Però afortunadament el meu adorat germà “holandès” s'ha llogat un apartament genial a la Costa Brava de Girona, a Port-Bou, ja que allí viuen uns amics nostres i a vegades passem diversos dies.
El mes passat va fer una calor extrema. Vivim en un poble molt bonic, tocant el Berguedà, a Navàs, i hi pujo cada dia al vespre desprès de la feina des de Barcelona.
Ens havíem jurat tantes vegades entre nosaltres dos que mai no tornaríem a parlar ni a trobar-nos, però ens havíem reunit tantes vegades desprès de dir-ho. Des del dia en que ens vam conèixer que no vam voler prescindir l’un de l’altre malgrat ja sabéssim que mai pensaríem igual sobre res.
Aquest 23 és la Diada de Sant Jordi, el Dia de la Rosa i el Llibre. També dóna la casualitat que el William Shakespeare va néixer tal dia com aquest i que el famós Miguel de Cervantes va morir un 23 d’abril, durant el període Barroc a Europa.
Jo tinc un dia guardat al cor que “al igual” no existeix, però que jo mai oblido. Malgrat passin els anys, siguin o no de traspàs, jo puc viure un dia més, un dia per fruir, per fer el gos o per desar els meus malsons; és el dia 29 de febrer.
El millor dia mundial per a tothom hauria de ser el Dia Internacional de l’Abraçada, el 21 de gener. Aquest dia podem tocar i acostar-nos a la persona més enigmàtica, ansiada, enyorada i sempre estimada que veiem.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h