(Bloc) Elogi a la simplicitat
Si podeu, us demano que tanqueu els ulls i que penseu en un moment en què us hagueu sentit tranquils, en pau amb vosaltres mateixos, contents de viure i, fins i tot, amb un somriure als llavis o, com a mínim, amb l’empremta de l’alegria al cor. Segur que cadascú de vosaltres pensarà en una situació ben diferent. Ara bé, m’atreviria a afirmar que, en la majoria dels casos, es tractarà de petits instants de la vida quotidiana en què els diners, el status, els “focs artificials” no hi tenen res a veure.
Llegeix més...
Ho admeto, sóc d’aquell tipus de persones repel·lent poc amants de les dates assenyalades; més concretament, no en celebro cap si no és perquè li faci especial il·lusió a algú qui estimo. 
Venen dies tendres, s’apropen dolços i esdevenen també llàgrimes d’amor. No deixava de pensar en tu, i aleshores l’amor anava caient cada dia pitjor. Era l’embolic d’un mar de dubtes i despropòsits sense gens de gràcia. Era una illa deserta de sentiments, d’emocions.
La memòria és una cosa curiosa. Segur que a més d'un li haurà passat que no recorda on ha deixat les claus de casa, o on ha aparcat el cotxe, i en altres ocasions, no obstant això, es recordarà de qualsevol esdeveniment que va ocórrer fa un bon nombre d'anys. En el meu cas, hi ha vegades que si segueixo una sèrie de televisió, d'un capítol a un altre ja se m'ha oblidat l'últim que estava fent el protagonista; o acabar de llegir un capítol d'un llibre i no recordar-me de res del que he llegit. I en canvi, em recordo perfectament de com era la meva vida en la meva infància i joventut.
Silenci, què vols? Jo vull agafar-te ben fort i d'aquesta manera arribar molt molt lluny i molt a prop. Sentir que ets gran i petit que buides el meu cor i m'omples de passió.
És curiós com els éssers humans ens autosuggestionem amb nombrosos i variats assumptes que afecten les nostres vides. Una d'aquestes fixacions, per exemple, i aprofitant aquestes dates, té a veure amb el calendari.
L'any 2020 està a punt d'acabar. Ha estat un any diferent per a incalculables persones. No em posaré aquí a fer un recordatori de com ha estat enguany, per a això estaran els mitjans de comunicació a fi de recordar-nos-ho.
Recordo un dia quan era petita, tindria uns dotze anys. Agafava l'autobús amb la meva germana, dotze també, dotze anys més gran que jo. I mentre viatjàvem un home va cridar perquè la meva germana el va trepitjar. Jo vaig adonar-me que ella ho havia fet amb la intenció de fer-li mal. Em va explicar que s’havia aprofitat d’ella...
El dia 16 de novembre se celebra el Dia Internacional per a la Tolerància. És una jornada establerta pels països membres de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en 1995.