Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Ja es comença a notar com les temperatures augmenten, anunciant l'arribada de l'estiu. Cada any que passa, aquest esdeveniment de pujada gradual del termòmetre s'avança una mica més, fent que entre el final de l'hivern i l'arribada de l'estiu passi un lapse de temps menor, deixant-nos una primavera més i més curta cada any que passa.
Ahir diumenge passejava amb la meva parella pels carrers de la petita ciutat d’on ell és originari i on vivim. Ens agrada la vida senzilla, planera, sense grans esdeveniments o parafernàlia amb la qual cosa, sempre que els deures quotidians ho permeten, gaudim d’estirar les cames en allò que ja podem anomenar el nostre recorregut habitual.
Qui llegeixi el títol d’aquest post no entendrà res o, en el millor dels casos, creurà que es tracta d’una hipèrbole, res més que això. Per a mi, no fa sinó reflectir una realitat. Bé és veritat que li dec la vida als meus pares, tant la biològica com tota la resta: els estudis, el sustent durant molts anys, el suport en la malaltia...etc. Ara bé, si no hagués comptat amb la lectura com a refugi del meu patiment, de la meva creu, dubto molt que ara estigués aquí. Potser creieu que exagero però aquesta és una de les meves grans veritats.
Personalment, i més enllà de la bondat, una de les virtuts que més espero i admiro d’altres persones és la coherència. I abans de tractar de desenvolupar aquest pensament, deixaré clara una cosa que considero pràcticament un axioma: no demano d‘altres allò que jo no ofereixo o no puc oferir; una altra cosa em semblaria del tot injusta.
Cada any el 8 de març, oficialment des del 1975, se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els que heu llegit alguns dels meus posts, bé sabeu que no sóc partidària de celebracions de cap tipus en dates fixades sinó de fer de cada dia un motiu de joia sempre que les circumstàncies ho permetin. En qualsevol cas, aprofitaré l’ocasió per fer una petita reflexió basada en la meva experiència i, sobretot, en els meus valors.
Al 2007, les Nacions Unides van proclamar el 20 de febrer com a dia Mundial de la Justícia Social però, què significa aquest concepte o quins conceptes engloba? Entenem principalment els següents: igualtat social, igualtat d’oportunitats, estat del benestar, pobresa, distribució de la renda i drets laborals.
Quan va esclatar la pandèmia a nivell global i les xifres d'afectats van començar a comptar-se per milers de llarg a llarg del planeta, es van sentir moltíssims tertulians, periodistes, politòlegs i altres, expressant la seva opinió sobre tal esdeveniment pels diversos canals de comunicació, ja fos ràdio, televisió o internet.
Dins la categoria d’”aquelles petites coses de la vida” que poden donar a algunes persones un moment de felicitat, com veure l’alba o prendre un cafè amb els amics, passejar per la platja amb els peus descalços o jugar amb les nostres mascotes, suposo que també estarà inclòs contemplar el cel en una nit estrellada i perdre't en ensomnis mentre contemples l'infinit.
Al llarg de tot l'any es commemoren nombrosos dies internacionals dedicats a mil i una causes diferents. Un d'aquests dies és el 7 d'abril, data triada per l'Organització Mundial de la Salut, per a dedicar-li al Dia Mundial de la Salut.
Si preguntéssim a totes i cadascuna de les persones de la Terra, què és per a elles la felicitat, o què les fa felices, probablement tindríem una varietat innombrable de respostes diferents, potser tantes com persones.
Hi ha dies en què seus davant de l'ordinador, obres el teu programa de text favorit i et disposes a escriure alguna cosa que t'ha ocorregut, que t'ha inspirat, cridat l'atenció o qualsevol altra cosa que passi pel teu cap i vulguis plasmar en el processador de text. I aquí estàs tu, amb un gran full en blanc i un cursor parpellejant incansablement, llest per a rebre les lletres impreses en el teu teclat i que conformaran la història que vols explicar.
Aquelles persones que, com jo, ja tenim una certa edat recordaran sens dubte aquella imatge que es veia pels carrers de totes les ciutats, en un dia en concret, en les quals moltes persones deambulaven entre els ciutadans amb una espècie de guardiola metàl·lica adornades amb unes cintes i que et col·locaven un adhesiu de color metàl·lic en la solapa després d'un donatiu.