Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Totes sabem el que està passant al continent europeu i som conscients de la irresponsabilitat que pot suposar. El camí més fàcil per arribar d'un lloc a un altre és coercitiu a fi de doblegar la possible resistència d'algunes persones.
Jo tinc un dia guardat al cor que “al igual” no existeix, però que jo mai oblido. Malgrat passin els anys, siguin o no de traspàs, jo puc viure un dia més, un dia per fruir, per fer el gos o per desar els meus malsons; és el dia 29 de febrer.
El dia 7 de febrer és una data il·lusionant per a mi. Ve a ser com el dia dels enamorats perquè és l’onomàstica de la meva parella, que es diu Ricard com el Rei d’Anglaterra de l’Edat Mitjana, i jo solc fer-li alguna mena de regal incondicional, com ara un disc o un llibre.
El millor dia mundial per a tothom hauria de ser el Dia Internacional de l’Abraçada, el 21 de gener. Aquest dia podem tocar i acostar-nos a la persona més enigmàtica, ansiada, enyorada i sempre estimada que veiem.
A mesura que s’apropa final d’any, moltes persones fan propòsits per complir, reptes per assolir a l’any que està a punt de començar. Perquè els humans som així, necessitem dates assenyalades per reflexionar, per comprometre’ns, per celebrar la vida, per començar nous projectes, per tancar etapes i endegar-ne de noves…Tant se val si això és racional o no, l’important és que aprofitem aquella ocasió per marcar-nos objectius, per decidir sense por, per agafar les regnes de la nostra vida, per deixar de funcionar amb el pilot automàtic.
Els que tan sols llegeixin el títol d’aquest post pensaran que sóc una revolucionaria a qui agrada provocar i anar contracorrent, potser hi ha una mica d’això però no tant com podríeu pensar. Com sigui, en aquestes línies, m’agradaria compartir-vos tot un seguit de coses que faig tot i que no sempre siguin ben acceptades per la societat o pel grup. És més, continuaré fent-les malgrat totes les crítiques que he rebut i rebré.
Cançons sobre la felicitat n'hi ha a palades, tantes com grans de sorra en una platja o programes de tafaneries en televisió. N'hi ha prou amb fer una cerca amb aquesta paraula en qualsevol navegador web perquè sorgeixin incomptables temes cada qual més feliç. Des de “Shiny happy people” de R.E.M. a “Don’t worry, be happy” de Bob McFerrin; des de “Happy” de Pharrell Williams a “Felicità” d'Albano i Romina Power.
Tots tenim dies bons i dies dolents; no crec que hi hagi ningú en el món mundial sense alts i baixos, amb una vida en forma de línia horitzontal, sinó que estarà repleta de pujades i baixades, algunes més pronunciades que unes altres, en pla perfil d'una etapa de ciclisme d'alta muntanya, amb ascensos i descensos pronunciats a tres, quatre o més cims.
El 4 de febrer se celebra el Dia Internacional contra el Càncer. Com tots els dies internacionals d'una cosa o una altra, suposo que s'ha fet amb la idea de conscienciar sobre aquesta malaltia en concret, per a recordar-nos a tots que aquesta malaltia existeix, per a visualitzar-la en una societat acostumada a mirar en una altra direcció quan alguna cosa no ens agrada, o ens espanta, i de la qual, només ens recordem quan ens toca en primera persona.
Doncs res, ja tenim damunt l'any 2022. Tenim per davant 365 dies (bé, ja uns poquets menys), per continuar amb les nostres vides. I com emplenarem aquesta quantitat de dies fins al següent 31 de desembre? Bé, doncs cadascun sabrà el que pot/vol/desitja fer amb aquest temps per davant.
Perquè gairebé sense adonar-nos, ja tenim damunt de nou altre Nadal. Ja estem al desembre, s'acosta El Nadal, (Nadal is coming), s'acosten les vacances, els menjars d'empresa, les reunions familiars, els polvorons, les festes de cap d'any, el raïm, les llenties, els lacasitos, el preraïm, la roba interior de color vermell, els “bones festes” per tots costats, les nadales, els macrobotellons i les festes il·legals, els regals, els contagis del covid, les hospitalitzacions, l'enèsima onada i totes aquestes coses que solen portar aquestes festes entranyables.
El dia 16 de novembre se celebra, com cada any des de 1996, el Dia Internacional per a la Tolerància, instaurat per l'Assemblea General de l'ONU. És un dia de reflexió, en el qual, tal com comenten Les Nacions Unides, “s'ha d'advocar a enfortir la tolerància mitjançant el foment de la comprensió mútua entre les cultures i els pobles. Aquest imperatiu està en la base de la Carta de les Nacions Unides i de la Declaració Universal dels Drets Humans i és més important que mai en una era en la qual l'extremisme i el radicalisme violents van en augment i els conflictes es caracteritzen per un menyspreu fonamental de la vida humana”.