Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Ja fa temps que sento a tothom queixar-se dels polítics. Que si són una colla de lladres, que si no compleixen el que prometen, etc. Els nostres polítics, tant catalans com espanyols, ens expliquen pel•lícules d’indis en comptes de dedicar-se a fer les coses amb serietat.
Les festes de La Mercè han vingut i s’han anat d’una revolada i per a mi han estat intenses. La Mercè dona l’oportunitat d’anar a un parell de concerts al dia i enguany he sentit música i ballat com mai.
Fa uns dies vaig anar a veure el documental dirigit per Ken Loach que en aquest moment està a la cartellera i que es diu així, Esperit del 45. El documental parla de les coses que es van fer al Regne Unit després de la II Guerra Mundial.
Tenint ben present que no vull parlar com si les persones amb problemes mentals siguin genis, cosa que és estigmatitzant, vull parlar-vos d’una persona que va patir un trastorn mental tota la seva vida però això no li va impedir realitzar una obra impressionant.
En la recuperació d'un pacient de salut mental que no ha pogut rebre, pel minvament de la seva malaltia, el desenvolupament necessari per a les seves inquietuds, crec que resulta important donar els instruments perquè la persona pugui anar descobrint l'amistat, l'amor, el sexe i, en una recuperació molt satisfactòria, la família i el treball.
Moltes vegades es pregunta un d'on ve el secret de la literatura que sembla dir-nos sobre la vida coses que nosaltres ignoràvem o sobre les quals, de sobte, ens sentim reconeguts.
Un dels problemes més importants que porta amb ella l’esquizofrènia és l’apatia. Un símptoma que ens deixa sense voluntat i ens impedeix realitzar la pròpia vida. He passat moltes estones al llit simplement fumant i sé de primera mà com és de destructiu aquest símptoma.
Recordo el que vaig llegir i vaig veure sobre Bedlam, el primer psiquiàtric, famós pel tracte salvatge que donaven a les persones recluses. I també recordo el tema del que va ser el meu primer bloc, sobre l’eutanàsia practicada a l’Alemanya nazi.
M'he portat una sorpresa bastant gran. Em vaig apropar a la pel•lícula Lilith, de 1964 i rodada en blanc i negre, per la confiança en un director que em sonava a antic (Robert Rossen) tractant un tema com la bogeria.