Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Fa anys, molts, vaig veure una pel•lícula anomenada Viure la seva vida. Em va deixar una petjada profunda, encara que amb el pas del temps el seu argument es va anar esborrant del meu cap. Fa uns mesos, pocs, vaig trobar la pel•lícula en una botiga de DVDs. I la vaig comprar.
Joseph Conrad (Berdyczów, 1857-Bishopsbourne, 1924) va ser un novel•lista íntimament lligat a la seva experiència en el mar: marí va ser des que decidís prendre tal camí a la primerenca edat de 17 anys, sense estímul extern aparent per a això, doncs havia nascut i crescut en terres del tot alienes al mar.
Diu la Organització Mundial de la Salut que més d’un milió de persones moren cada any suïcidant-se al món. Més que en accidents de trànsit o guerres. Als mitjans de comunicació li dediquen molt de temps i d’espai a una guerra llunyana però el suïcidi continua en una conspiració de silenci.
Aquest dissabte passat a la tarda estava al bar veient el darrer partit del Barça de la lliga davant l’Atlético de Madrid. El local ple a vessar. Les passions desencadenades. Ningú pot negar que és emocionant.
Una vida transcorre paral•lela al record i la comprensió gradual de la vida que van tenir els nostres familiars. Sempre queda en la memòria d'un el fet irrefutable de semblar-se com una gota d'aigua a tal o qual familiar que li va antecedir en el camí per aquesta vida.
El Dia Mundial del Donant de Sang pretén conscienciar sobre la necessitat de disposar de sang segura i agrair als donants la seva contribució a salvar vides humanes.
La veritat és que la meva experiència amb el tabac és d'aquella que parla amb coneixement de causa: he estat fumador intermitent des que m'apropava a la majoria d'edat i, fins que no vaig començar a comprovar en el meu propi cos les seqüeles que començaven a amenaçar amb ser clares, no ho vaig deixar.
Frances Ha és una pel•lícula recentment estrenada en les nostres cartelleres, plena de frescor, vida i, en definitiva, amb una força que cala per la senzillesa i falta de pretensions de la seva proposta.
Els passejos tenen el seu punt agradable. Un es pot ficar en una cafeteria on venen llibres de segona mà a tres euros per una causa solidària o recalar en una tenda de llibres de saldo.