(Bloc) Quan la senyal es va fer fum
Un somni de capvespre. Sense vent, sense brisa per tocar. Sense més color que el d'un cel blau pastís, amb mosaics de cirrus i llimbs ataronjats.
Un somni de capvespre. Sense vent, sense brisa per tocar. Sense més color que el d'un cel blau pastís, amb mosaics de cirrus i llimbs ataronjats.
Segueixo sobre la idea del destí, últimament continuo retrobant-me, coincidint amb gent que vaig conèixer fa temps i som com les llums dels vaixells que es troben en la boira, a vegades solem fer-ho en la llum i el bullici de tots els bars, o en els centellejos de les llums de neó d'aquesta gran ciutat.
El 30 de juliol es celebra en alguns països, especialment sud-americans, aquest dia de l'amistat. Però com és l'amistat a l'era digital?
Quant poder té en la nostra vida una tassa de cafè. A vegades és la més barata excusa d'unió entre la gent. Diem allò de: quedem per a fer un cafè…?
És increïble: em fascina veure com treballen les formigues, tan petitones i organitzades, sabent molt bé quina és la seva funció, treballen en silenci i passen gairebé inadvertides, però així constants i tenaces i al final el seu esforç serà recompensat, donarà els seus fruits.
En aquest món ple de pessimistes professionals i discursos apocalíptics de tota mena, a vegades trobes coses que t'omplen d'esperança. He llegit el llibre “En Defensa de la Ilustración” de Steven Pinker i és un raig d'optimisme.
El 21 de setembre es celebra el Dia Internacional de la Pau amb la idea de propagar els ideals pacífics a tot arreu. Des de la caiguda del bloc de l'Est, la qüestió va millorar substancialment.
Tots portem un milionari a la coberta. Donar les gràcies per haver nascut i tenir l'oportunitat de gaudir de la vida. Milions són les formes de fer realitat els nostres somnis.
Últimament el tedi i el fàstic em fan més companyia de la que haurien, però em rebel·lo, em reinvento a cada moment.
Recordo una foto d'un anunci que vaig veure fa anys. Un home enormement gras portava una copa de conyac en una mà i un puro en l'altra mentre mirava un partit de futbol. L'home feia una mica de pena, però l'anunci feia riure a la gent.
Estic a punt d'anar-me'n, i dic anar-me'n perquè m'adormiré. Em desconnecto per complet del racionament i navego per aquestes aigües de somni.
Mai he cregut en el destí, m'agrada més pensar que tot és casualitat, una bonica i subtil sorpresa, coincidència, però és que últimament el passat irromp amb força, cada vegada més…
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h