Principi dels anys 90, jo tenia uns 12 o 13 anys i vaig tenir la gran fortuna que la direcció del meu col·legi va convidar a uns experts en qüestions mediambientals per a què ens ajudessin a prendre consciència d’algun aspectes que, en aquell moment, no eren més que incipients.
He tingut un somni. M'aixecava i no ens deixaven sortir de casa, un virus s'apoderava de la humanitat, era molt contagiós i matava sobretot gent gran i gent vulnerable amb algun tipus de malaltia crònica.
Podria començar aquest relat de nombroses i variades maneres. Per exemple, podria narrar la llegenda de Sant Jordi, que va donar origen a aquesta jornada tan popular.
Quan la Meritxell de la Fundació Joia em va demanar que a l’abril parlés de la Salut tenint en compte que el dia 7 se’n celebra el Dia Mundial, mai hagués imaginat que seria en el context actual: enfrontats a una pandèmia mundial a causa del Covid-19 o famós Coronavirus.
Sento que la felicitat és efímera. Se sent feliç qualsevol uns instants i, de seguida, es torna a la normalitat. És un esclat de sentiments positius que irradien un foc proper als focs artificials.
No és que Joaquín Sabina sigui el meu cantant preferit, de fet, ni des de lluny, però per a gustos, els colors. No obstant això, sí que reconec que hi ha un parell de cançons que m'agraden d'ell.
No sóc cap filòleg o estudiós de la llengua, però crec que hi ha dues paraules que existeixen en tots i cadascun dels idiomes haguts i per haver que es parlen o s'han parlat.
Fa uns dies, en una reunió d’amics a través de l’aplicació Zoom- recordem que som en període de quarentena per motiu de la Covid-19- un d’ells, que és una persona molt assenyada i sàvia, ens deia que no tindria cap sentit que les persones naixéssim perfectes, sense defectes morals de qualsevol mena.
Dintre de totes les arts, la més desconeguda és la dansa. És curiós perquè ja fa temps que estem oberts a totes les disciplines artístiques del nostre planeta...
La nau volava fregant els camps sembrats. Al seu pas, les branques repletes d'alguna cosa que Mike suposava que eren flors, si és que Mike hagués tingut molt de temps per a contemplar el paisatge, s'agitaven estremides, descompostes per les flamerades ionitzants dels dos motors sublumínics.
Durant un grapat d’anys, potser els que es consideren que haurien de ser els “millors” de la vida de qualsevol persona, vaig decidir (o potser no vaig tenir més elecció) aïllar-me del món i mantenir únicament les relacions imprescindibles per sobreviure.
Quan començo a escriure aquest article em sobrepassen els dubtes, però penso que no és només cosa meva. Segurament tothom té aquestes preguntes al davant.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h