(Bloc) A mode de comiat
L'any 2020 està a punt d'acabar. Ha estat un any diferent per a incalculables persones. No em posaré aquí a fer un recordatori de com ha estat enguany, per a això estaran els mitjans de comunicació a fi de recordar-nos-ho. En els pròxims dies, i com tots els anys, les televisions començaran amb els seus resums de l'ocorregut durant els últims 365 dies, i no crec que m'equivoqui molt, si dic que gran part d'aquests balanços versaran sobre un tema en concret.
Escrit per: Pedro Villena
Informatius, reportatges, columnes de diaris, especials per fascicles i altra parafernàlia informativa inundaran tots aquests mitjans per tornar sobre un tema de sobres conegut pel món sencer. És per això que no val la pena escriure alguna cosa sobre el que tots hem passat. Adéu al (espai reservat perquè cadascun posi el que li vingui de gust) any vint vint.
Al costat d'aquests resums de l'any dels quals parlava a dalt, existeixen altres tradicions que es repeteixen any rere any per aquestes dates. Em refereixo a les reunions familiars (amb o sense permís de les autoritats sanitàries), els torrons, els regals, el “torna a casa per Nadal”, el fals esperit nadalenc de pau i concòrdia, les conegudes frases típiques d'aquesta època de l'any, tipus “bones festes” que recitem a cada moment, els sopars d'empresa o les baralles familiars quan les begudes espirituoses comencen a fer efecte, o aquesta falsa aparença que tot és bonic, meravellós, happy, o fantabuloso en aquestes festes. Per no esmentar aquests desitjos per a l'any nou o la llista interminable de propòsits que tots ens proposem fer en començar un any i que lamentem no haver fet en finalitzar el mateix, postergant-lo per a l'any següent.
I sí, és cert. Si us dóna la sensació que no sóc un fan d'aquestes festes, heu encertat de ple. Hi ha moltíssimes persones a les quals aquestes dates no ens agraden. Els motius poden ser molt variats, tants com els que tindran les persones a les quals sí que els agrada el Nadal. Tots tenim els nostres propis problemes, les nostres circumstàncies personals, familiars o de qualsevol índole. I tots coneixem les causes que provoquen que ens agradi o no aquesta època de l'any o altres similars. A vegades la desesperança absoluta, la falta d'algun familiar estimat, l'esforç que has de fer cada dia per a trobar un motiu pel qual aixecar-te del llit, la falta de forces per a afrontar el futur, el pes del passat o el dolor perpetu i diari que t'oprimeix el cor per múltiples motius, fa que els caps d'any i tota aquesta època en concret li tregui les ganes que s'acostin aquestes festes a algunes persones, provocant-los pensaments estranys i a vegades autodestructius.
A aquelles persones que sí que els agradi el Nadal, doncs res, felicitats, que ho gaudiu amb salut, alegria i no us ennuegueu amb els polvorons o el raïm. I a aquells als quals les pròximes dates no siguin les seves preferides, doncs paciència, resignació (és només una vegada a l'any) i no desespereu, que segur que l'any que ve tot anirà millor i serà un any estupend, ple de pau en el món, felicitat "a tutiplén", amor a dolls, amistat a dojo, i regnarà l'alegria, la gaubança i el benestar de llarg a llarg del món. I sí, també heu encertat de ple, és ironia.
I poc més a afegir. Agrair l'oportunitat que he tingut d'expressar les meves idees, opinions i desvaris diversos per aquí i que les festes vagin bé (sense ironia). Tant de bo que el 2021 sigui un any millor per a tots. Que els vostres desitjos es compleixin.
Adéu 2020. L'últim a sortir, que apagui la llum.