(Bloc) Depèn
Si preguntéssim a totes i cadascuna de les persones de la Terra, què és per a elles la felicitat, o què les fa felices, probablement tindríem una varietat innombrable de respostes diferents, potser tantes com
persones.
Escrit per: Pedro Villena
I és així perquè el que pot fer feliç a una persona, pot ser completament diferent del que fa feliç a la persona del costat, ja que és una cosa que depèn de la subjectivitat de cada individu en concret, de la seva situació, el seu estat d'ànim, de les experiències de la vida i qualsevol altre motiu que forma la manera de ser d'una persona en concret.
Per a algunes persones la felicitat s'aconseguiria amb alguns béns materials, ja sigui per tenir l'automòbil desitjat o una segona residència a la platja o la muntanya, un televisor més gran, una casa més àmplia, un iot, un avió particular o qualsevol objecte o ben material que pugui ser adquirit amb diners. Per a altres persones potser la felicitat resideix en el que se sol dir “aquestes petites coses” de la vida.
Poder contemplar una alba o una posta de sol, prendre's un cafè en una terrassa envoltat pels amics o familiars o arraulir-se en el sofà amb la parella, tapats amb una manta i veient alguna cosa en la televisió menjant crispetes. Escoltar la teva música favorita, parlar per telèfon o per videotrucada amb amics, pròxims o llunyans, familiars, com uns avis amb els seus néts o uns pares amb els seus fills d'Erasmus en l'altra punta del planeta; contemplar el mar; sentir cantar els ocells o qualsevol altra activitat que ens ompli de felicitat per uns instants, són altres recursos. Viatjar a llocs remots, una bona conversa, un petó en un portal, l'olor d'un llibre recentment imprès, el somriure d'un infant. Cadascú troba el seu trosset de felicitat.
Però també hi ha coses més importants que allò material o bucòlic. Per desgràcia, en innombrables llocs de la Terra, aconseguir una mica de felicitat resideix tan sols a trobar un tros de cartó prou gran per a aixoplugar-se del fred del carrer, quan has perdut tot en la vida i intentes sobreviure a la intempèrie. I en parts enormes d'alguns continents, la felicitat consisteix a aconseguir una mica d'aigua al dia, o que els teus fills i filles sobrevisquin un dia més encara que no tinguin gens de menjar que emportar-se a la boca. Que les seves collites no siguin devastades per plagues d'insectes, focs, inundacions o perquè per fi, després de multitud de temps esperant, arribi alguna vacuna o medicament que pugui salvar les seves vides o que puguin suportar un dia més d'abusos físics, o trobar alguna cosa que puguin vendre o menjar mentre rebusquen entre les escombraries.
Totes aquestes coses, que els habitants del “primer món” tan sols veiem a través d'una pantalla, però que és una realitat diària per a molts milions de persones, i que per a elles, aquesta sigui la màxima expressió de la felicitat.
El dia 20 de març, l'ONU celebra el Dia Internacional de la Felicitat, per a reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com a aspiracions universals dels éssers humans. Aquest dia, segons sembla, els milions i milions de persones d'aquest món, serem totes felices mentre mirem a un altre costat quan veiem alguna cosa que ens pugui entelar aquesta felicitat. Però, en la mesura de les possibilitats de cadascun, intentarem aconseguir una mica de felicitat, encara que tan sols sigui de pensament.
I com que la felicitat és una cosa tan abstracta, personal i indefinida, és per això que aquest relat porta el títol que porta. Una paraula que fa referència a una sàvia i profunda reflexió que es deu a l'escriptor i pensador Ramón de Campoamor (1817-1901) i que en el seu poema de 1846 Les dues llanternes diu: “En aquest món traïdor, res és veritat ni mentida, tot és segons el color del cristall amb què es mira”. I punt.