Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Ho reconec, sóc un ministèric. Així és com es coneix els seguidors de la sèrie de televisió “El Ministeri del Temps”, un grup nombrós de seguidors fervents d'aquesta sèrie televisiva que gaudeixen, viuen amb passió, cada nou episodi. O millor hauria de dir gaudíem, en passat, ja que la sèrie va acabar fa uns anys i sembla que no hi ha gaires ganes de donar-li continuació.
Una de les meves (confessables) aficions és la lectura. M'agrada la història, la ciència ficció, la fantasia, els còmics… Llegir és una activitat relaxant que et permet evadir-te durant un temps de la realitat i submergir-te en mil i un temes diferents, ja sigui bussejant entre mons imaginaris o tan reals com la vida mateixa, però endinsant-se en segles pretèrits.
Des de l'Edat mitjana, més concretament des de l'any 1272 en la corona britànica i des de l'any 1422 en el regne de França, es ve utilitzant una expressió específica associada a la successió monàrquica, i a bé segur l’haureu escoltat en més d'una ocasió. És aquella de: “El rei ha mort, visca el rei”.
Cada 10 de setembre se celebra el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, organitzat per l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi i avalat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i té com a meta crear consciència sobre la prevenció del suïcidi a tot el món. El lema d'enguany és “Crear esperança a través de l'acció”, i reflecteix la necessitat d'una acció col·lectiva per a abordar aquest problema urgent de salut pública.
El dia 17 de juny de 2022 es va estrenar als cinemes l'última pel·lícula de Pixar: Lightyear. Narra la història de Buzz Lighyear, l'home, l'astronauta de veritat, no la joguina de la pel·lícula de Toy Story. Com a producció de Pixar, és una pel·lícula d'animació, no d'imatge real, i suposo que serà un èxit (o no) entre els nens, i els que no són tan nens, aquells que van créixer amb les pel·lícules on Woody, Buzz Lightyear, Rex, Mr. Potato, Barbie i altre tenien vida pròpia.
Simon i Garfunkel van crear una cançó a principis dels anys 60 que no va tenir molt d'èxit, però que en anys posteriors ha aconseguit un considerable reconeixement i és una de les grans cançons que ens ha llegat aquest duo musical.
Ens acostem perillosament a finals d'any. Sí, ja sé que encara queda mes i mig per al raïm i tot això, però és qüestió de poc temps. Bé, amb permís de les autoritats pertinents o si no n'hi ha la caiguda de míssils de dubtosa procedència, o no, en països de l'OTAN, amenaces nuclears, represàlies i altres barbaritats socials i militars. Però vaja, que si regna una mica el seny (?) a la “haute politique”, arribarem a finals d'any i a una nova onada de bons propòsits de cara a l'any nou.
Suposo que en algun lloc del vast univers on ens trobem existirà algun lloc on no ocorren la quantitat de barbaritats i absurditats que ocorren en aquest planeta de fang. Sí, suposo que als Móns de Yupi, o al país de les gominoles i els núvols de colors, o al dels unicorns de goma i els ossets de peluix, les coses transcorreran per vies normals i les coses es faran d'acord a la raó i la mútua entesa entre les persones i el seu entorn.
Tots ens hem sentit sols en un o altre moment de les nostres vides, això no és cap novetat. Una vegada algú em va comentar que s'havia sentit sol dins del Camp Nou, veient un partit de futbol. Sembla increïble que algú es pugui sentir sol acompanyat per milers i milers de persones al voltant.
Calor, calor i més calor. És el que té l'estiu, que fa calor. I com ens agrada queixar-nos de tot, suposo que aquesta és la condició humana almenys per aquestes latituds, ens queixem que fa molta calor. I sí, és cert, la veritat és que sembla que fa una mica de caloreta. Total, estem a mitjans juliol i ja portem tres o quatre onades de calor. A aquest pas, quan arribem a setembre, ens haurem fos ja. He dit setembre?, perdó, volia dir octubre, o novembre, o desembre, perquè els estius s'allarguen cada vegada més en el temps.
Fa molt de temps, més o menys mig segle, i en una galàxia molt, molt pròxima, aquí al costat, es va formar un duo còmic amb el nom de Tip i Coll. Per cert, nota al marge, és curiós el número de duets còmics en el panorama de l'espectacle que s'han format al llarg de la història: Tip i Coll, el duo maquineta, Faemino i Cansat, Cruz i Raya, Els Morancos, Martes y Trece (encara que en els seus inicis eren tres membres), R2D2 i C3PO, Epi i Blas, Zipi i Zape, Mortadelo i Filemó, Batman i Robin, Petrolieres i Medi ambient, entre d’altres.
Donem per descomptat en nombroses ocasions que allò que sabem, ja sigui perquè ho hem llegit en algun lloc o vist per la televisió o ens ho ha explicat un amic d'un amic, és la veritat absoluta, i passem a creure'l com si d'un dogma es tractés i a no qüestionar-nos la veracitat d'aquest fet en concret.