(Bloc) La visita al psiquiatra
- Com va tot, síndrome postvacacional?
- Avui m’ha anat bé. Ja fa més de quatre dies que he tornat a l’oficina i no puc aixecar el cap.
- Com va tot, síndrome postvacacional?
- Avui m’ha anat bé. Ja fa més de quatre dies que he tornat a l’oficina i no puc aixecar el cap.
De primer, la gent recitava en vers les històries passades per tal de retenir el contingut en repetir-les verbalment. Desprès, els egipcis van agafar uns joncs del riu Nil i els van estirar de fora cap a dins amb forma de superfícies de teixit vegetal i poder dibuixar les històries, però a l’Edat Mitjana també s’escrivia damunt de pells molt primetes de xai.
Despuntava la claror mentre, al llarg de la carena, anava resistint el Sol i semblava… tornar enrere.
Quan era petita en aquest país vivíem molt aïllats. Mai trobàvem gent estrangera, en tot cas gent rica que sempre venia a passar-ho bé però no tant a buscar una bona feina.
Una tarda d’estiu bastant avorrida, la meva germana gran em va proposar un repte artístic: que, des d’aquí mateix, us intentés explicar un conte “futurístic” amb la sola punyetera condició de contenir els dos mots (que estan relacionats) que em proposava ella, que són “burro” i “alforja”.
Abans de celebrar terrorífics balls de disfresses i alegres festivals de cinema macabre, cap a aquestes dates de Tots Sants i tots els Difunts ja coneixíem el respecte pels cicles estacionals de la primavera i la tardor que existeixen a la natura i que aprenem a l’escola.
Per a mi, la felicitat és plenitud i autenticitat. Mai es cansen de repetir-nos que l’autèntica felicitat vol dir tenir un pis, un petit cotxe, dos fills i una bona feina.
Per a mi, la felicitat és plenitud i autenticitat. Mai es cansen de repetir-nos que l’autèntica felicitat vol dir tenir un pis, un petit cotxe, dos fills i una bona feina.
És obvi que el futur l’hem de cridar, invocar o somiar-lo, sinó mai el podríem esperar. Amb els nostres actes i la nostra determinació pròpia condicionem que alguns esdeveniments siguin profitosos o d’altres ens passin per davant dels ulls, i precisament aquests són els que rebutgem més, en general, a priori.
Existia una plaça antiga al bell mig d’una vila recòndita molt plena de vida, d’éssers humans i de bèsties. Al centre de la plaça de la vila existia una gran estàtua de pedra coberta d’or i diamants que commemorava la naixença d’un galant príncep de feia segles i que havia estat, segons deien, un personatge immensament feliç al llarg de la seva joventut i vida madura; però d’això, malgrat aquella escultura, ja ningú se’n recordava prou; els habitants del poble no sabien qui havia estat el majestuós Príncep Feliç.
M'encanten les castanyes i els moniatos. El més suggeridor que m'he trobat a la nit del 30 d'octubre a l'1 de novembre és un noi ben musculós, vestit d'arlequí de negre i vermell, menjant castanyes, panellets i moniatos.
Als anys noranta es va instaurar a tot el món un dia especial per defensar els drets de tota persona afectada de trastorn de salut mental, ja que molt sovint aquesta fragilitat que podem posseir fa que l’altra gent ens vulgui assenyalar com a éssers erronis o apestats.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h