En parlar de jocs tradicionals em refereixo a aquells jocs que des de fa molt de temps enrere segueixen perdurant, passant de generació en generació, sent transmesos d’avis i àvies a pares i mares, i d’aquestes a fills i filles, i així successivament. Pateixen alguns canvis, però mantenen la seva essència, i són típics d’alguna regió o país.
Quan era petita en aquest país vivíem molt aïllats. Mai trobàvem gent estrangera, en tot cas gent rica que sempre venia a passar-ho bé però no tant a buscar una bona feina.
L’Home dels Nassos és un personatge mitològic, té tants nassos com dies té l’any o com li resten. Surt el 31 de desembre, només té un nas, perquè només falta un dia per acabar l’any, no com la gent sempre havia imaginat que en tenia 365.
Ho reconec, sóc un ministèric. Així és com es coneix els seguidors de la sèrie de televisió “El Ministeri del Temps”, un grup nombrós de seguidors fervents d'aquesta sèrie televisiva que gaudeixen, viuen amb passió, cada nou episodi. O millor hauria de dir gaudíem, en passat, ja que la sèrie va acabar fa uns anys i sembla que no hi ha gaires ganes de donar-li continuació.
Ens acostem perillosament a finals d'any. Sí, ja sé que encara queda mes i mig per al raïm i tot això, però és qüestió de poc temps. Bé, amb permís de les autoritats pertinents o si no n'hi ha la caiguda de míssils de dubtosa procedència, o no, en països de l'OTAN, amenaces nuclears, represàlies i altres barbaritats socials i militars. Però vaja, que si regna una mica el seny (?) a la “haute politique”, arribarem a finals d'any i a una nova onada de bons propòsits de cara a l'any nou.
Una de les meves (confessables) aficions és la lectura. M'agrada la història, la ciència ficció, la fantasia, els còmics… Llegir és una activitat relaxant que et permet evadir-te durant un temps de la realitat i submergir-te en mil i un temes diferents, ja sigui bussejant entre mons imaginaris o tan reals com la vida mateixa, però endinsant-se en segles pretèrits.
La festa dels Tres Tombs es fa en honor a Sant Antoni Abad, patró dels animals de pota rodona. Es diu així perquè en la antiguitat es feien tres tombs al voltant d’un espai on es feia una foguera. Es diu que el primer tomb era per demanar protecció per als animals, el segon per a una bona collita i el tercer per demanar salut per a les persones.
La meva ciutat es diu Barcelona, m’agrada molt perquè hi ha molta zona verda per gaudir de bones passejades amb amics i família.
Existia una plaça antiga al bell mig d’una vila recòndita molt plena de vida, d’éssers humans i de bèsties. Al centre de la plaça de la vila existia una gran estàtua de pedra coberta d’or i diamants que commemorava la naixença d’un galant príncep de feia segles i que havia estat, segons deien, un personatge immensament feliç al llarg de la seva joventut i vida madura; però d’això, malgrat aquella escultura, ja ningú se’n recordava prou; els habitants del poble no sabien qui havia estat el majestuós Príncep Feliç.
Una tarda d’estiu bastant avorrida, la meva germana gran em va proposar un repte artístic: que, des d’aquí mateix, us intentés explicar un conte “futurístic” amb la sola punyetera condició de contenir els dos mots (que estan relacionats) que em proposava ella, que són “burro” i “alforja”.
M'encanten les castanyes i els moniatos. El més suggeridor que m'he trobat a la nit del 30 d'octubre a l'1 de novembre és un noi ben musculós, vestit d'arlequí de negre i vermell, menjant castanyes, panellets i moniatos.
Abans de celebrar terrorífics balls de disfresses i alegres festivals de cinema macabre, cap a aquestes dates de Tots Sants i tots els Difunts ja coneixíem el respecte pels cicles estacionals de la primavera i la tardor que existeixen a la natura i que aprenem a l’escola.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h